A la tres
Camaleònic Iceta
Si una cosa sap fer Miquel Iceta, l’incombustible Miquel Iceta, és adaptar-se als temps i sobreviure. És afable, atent, un bon orador i, és clar, un gran venedor. És capaç de donar lliçons de renovació als càrrecs del seu partit mentre ell hi està instal·lat des de sempre (“l’experiència és una virtut”, diu d’ell mateix sense complexos), i és capaç de donar suport a Rubalcaba, a Pedro Sánchez o a Susanna Díaz (i altra cop després a Sánchez), a tots i amb la mateixa intensitat, sense que res li passi factura. Allà on alguns hi veurien un comportament camaleònic, per allò dels canvis de color quan convé, ell hi veu experiència. I és per això, diuen, i per fer un gest cap a Catalunya, que Sánchez vol que sigui el nou president del Senat espanyol. No deixa de ser curiós, però, que les presumptes qualitats camaleòniques i adaptatives d’Iceta, la seva experiència i el seu bon fer, siguin justament el que l’està fent encallar per arribar al càrrec més alt que haurà ocupat mai un socialista català. La seva suposada capacitat de diàleg, la que Sánchez li vol premiar, és la que no ha fet servir. El PSOE va donar per fet que Iceta presidiria el Senat sense comunicar-ho, ai las, prèviament a ningú. Donant per fet que el Parlament li donaria el vistiplau. Coi de diàleg, Miquel. Diuen que Iceta té un bon perfil per ocupar el càrrec. No ho dubto. Però ara que en comptes de dur el Senat a Catalunya el PSOE opta per col·locar-hi un català, el que em pregunto és quin Iceta hi tindrem. L’Iceta que dialoga (o que ho sembla) o el que va aplaudir el 155? L’Iceta que el setembre del 2016 deia a Sánchez cridant allò de “¡Pedro, líbranos de Rajoy y del PP!”, o l’Iceta que, un any després, l’octubre del 2017, es manifestava pels carrers de Barcelona al costat de Rivera, Arrimadas, Montserrat, Millo i García Albiol i s’hi feia selfies? Diuen que Sánchez vol fer “un gest cap a Catalunya” posant Iceta al Senat. Amable, Sánchez. Com el dia que va voler fer-nos un gest i canviar el nom de l’aeroport. Serà un gest brillant com aquest? I, sobretot, quin Iceta hi veurem, si hi va, al Senat? Perquè Iceta, com els camaleons, ja hem vist que canvia de color en funció de l’entorn. I al Senat, al Senat del 155, ja sabem el pa que s’hi dona.