Sort i a la feina

Una de les notícies econòmiques més rellevants d’aquests últims dies, marcats per les campanyes polítiques, és que el sobiranisme ha assolit la majoria en el “parlament empresarial” que és la Cambra de Comerç de Barcelona. La vella guàrdia dels gegants corporatius, entre els quals hi ha alguns que aspiraven a dirigir-la, es deuen estar refent del xoc, perquè el que és evident és que res no tornarà a ser igual en la institució. Tampoc ho seran les relacions d’aquesta amb el seu entorn de poder econòmic (Fira, Port, Consorci de la Zona Franca, turisme, rutes aèries...), que auguren també un gir copernicà. Els nous gestors hauran, això sí, de demostrar que són eficaços pilotant-la i mirar de minimitzar els errors i també els més que possibles bastons a les rodes. Acostuma a passar quan David guanya Goliat, que les mirades hipercrítiques queden amatents a qualsevol pas en fals. I els detractors d’aquesta renovació promoguda per l’ANC ja tenen les frases de condemna escrites davant de qualsevol rastre de relliscada. Les dones en sabem una mica, d’aquest fenomen. Serà dur, però cal intentar-ho, pel bé de tots. És difícil saber si prosperaran les iniciatives d’algun candidat frustrat per impugnar les eleccions apel·lant a indicis d’irregularitat en un paquet de vots. Esclarir fins a l’última suspicàcia serà un primer pas. I evitar que torni a haver- hi dubtes sobre la Cambra i la seva representativitat, una feina imprescindible. Sort i a la feina.