Un Parlament orfe

Fa un any que el Parlament començava a caminar després de les imposades eleccions del 21-D i després dels estira-i-arronses per consensuar Quim Torra com a president. Un any parlamentari poc rendible quant a projectes i lleis. Poc fructífer en els fets pràctics i molt intens políticament. Per diversos motius tots els candidats del 21-D, menys Carles Riera de la CUP, han abandonat la cambra catalana. La guanyadora, Inés Arrimadas, serà diputada al Congrés. Un any de líder de l’oposició amb poques aportacions i molta picabaralla. Carles Puigdemont no ha pogut exercir a la pràctica de diputat. En cas que surti elegit i pugui recollir l’acta d’eurodiputat, haurà de renunciar a la de parlamentari català. Oriol Junqueras ha deixat de ser diputat al Parlament per ser, primer, electe al Congrés i, després, candidat al Parlament Europeu. Puigdemont i Junqueras han influït des de l’exili i des de la presó en els seus respectius grups parlamentaris. Miquel Iceta, en cas que dijous sigui designat senador, marxarà sense haver pogut ser l’àrbitre de la situació catalana. És probable que des de la presidència del Senat pugui tenir mes oportunitats. El candidat dels comuns, Xavier Domènech, va abandonar la política activa per desavinences amb els seus companys de confluències que li van donar suport. Xavier García Albiol, del PP, sempre va estar de pas pel Parlament i hi va passar sense pena ni glòria. El seu objectiu des de sempre ha estat l’alcaldia de Badalona.

Ha passat un any, i l’abandonament –per motius ben diferents– de pràcticament tots els líders del 21-D deixa el Parlament orfe de caps de cartell. D’aquells que van explicar el seu projecte en les passades eleccions catalanes. A partir d’ara caldrà veure el paper dels seus successors...