Un soldat prou conegut

L’any 2011, el Saló Internacional del Còmic de Barcelona va concedir el gran premi per tota la seva trajectòria al dibuixant de còmic Jordi Longarón, que, malgrat aquest reconeixement, va continuar sent un desconegut fora de l’àmbit de la historieta. Longarón va morir el dia 10 als 86 anys.

El que de ben segur coneix molta més gent és una creació seva: el soldat americà que apareixia en totes les portades d’Hazañas bélicas, un popular tebeo bèl·lic dels cinquanta i seixanta del qual, tot i ser dibuixat per diferents autors, la signatura de Boixcar és la que va quedar a la memòria de la majoria de lectors. Les històries d’Hazañas bélicas, publicades per Toray, no tenien cap personatge fix. Solien ser drames humans en mig de la guerra i es donaven tota mena de variants pel que fa als enfrontaments i les seves consideracions morals. Els alemanys eren dolents si s’enfrontaven als aliats, però milloraven la seva consideració si l’antagonista era un soldat soviètic. Els japonesos sempre eren dolents. L’any següent de guanyar el premi, el Saló li va dedicar una exposició de la qual jo vaig ser el comissari, fet que em va permetre veure de prop la seva casa del barri d’Horta de Barcelona i tot el seu treball com a portadista de gènere, principalment bèl·lic i western. Longarón em va explicar com havia realitzat la icònica imatge del soldat d’Hazañas bélicas: quan la sèrie era ja prou popular, el seu editor, Antoni Ayné, li va demanar que redissenyés la portada per donar-li una nova empenta. Va crear la popular imatge del soldat però, a l’editor, li va semblar que el seu traç era massa solt, en contrast amb l’estil molt realista i acabat de Boixcar. Però Longarón es va mostrar ferm i va convèncer Ayné que la pinzellada lleugera feia destacar encara més el dibuix realista i molt treballat de Boixcar.

Caldria preservar aquestes històries i aquest patrimoni del nostre còmic. I un mitjà seria endegar l’aturat projecte del Museu del Còmic.