Opinió

Keep calm

Eleccions

Hem acceptat que ens venguin llibertat de propaganda per llibertat d’expressió

Si hi ha campanya electoral va bé pensar en Simone Weil, una de les ments més lúcides i sensibles del segle XX. La Weil (1909-1943) va morir escandalosament jove, als 34 anys, però va tenir temps de fer moltes coses. Va estudiar filosofia a la cèlebre École Normale Supérieure, on va obtenir millors notes que l’altra gran Simone de la cultura francesa, Simone de Beauvoir. A diferència de Beauvoir, però, Simone Weil va fugir dels ambients de la intel·lectualitat marxista de París per explorar de primera mà la condició obrera (va treballar a la Renault) o els moviments revolucionaris (es va allistar a la columna Durruti durant la nostra guerra civil). Cap militància o entusiasme inicial li va fer perdre la capacitat crítica ni la voluntat de trobar el sentit profund de l’experiència humana. El seu pensament, proper als de Bernanos i Camus, és vist avui com l’intent honest i valent de reformular un humanisme d’arrel cristiana enmig de les grans turbulències ideològiques del seu temps, les que es van materialitzar descarnadament a la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Simone Weil va entreveure les limitacions de les grans idees revolucionàries a la pràctica i la facilitat de l’individu d’acabar engolit per dogmatismes col·lectius. I va veure, també, les insuficiències de la democràcia. Va adonar-se molt aviat que el sistema de partits, sindicats, etc., tendia fàcilment a pervertir el sentit profund de la llibertat d’expressió per reduir-lo a tota una altra cosa: la llibertat de propaganda. En aquests dies de soroll preelectoral es nota fins a quin punt hem acceptat que ens venguin llibertat de propaganda per llibertat d’expressió. Les batalles electorals d’avui dia exacerben la retòrica d’adular els fidels i renegar dels contrincants. Més que de guanyar es tracta de derrotar; de trobar més virtut en no pactar que no pas en posar-se al servei de grans majories. La Simone Weil es devia veure a venir el que em deia un del meu poble: “No em preguntis per qui votaré, noi. Jo no voto mai per ningú. Jo sempre voto contra algú!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.