Rubí

Sem­blava bona notícia el pacte que van sig­nar els par­tits polítics per no uti­lit­zar la immi­gració en la con­fron­tació elec­to­ral. És una qüestió massa sen­si­ble per bar­re­jar-la en un debat no sem­pre curós, quan pot inci­tar dis­cur­sos racis­tes i poc democràtics. Amb tot, el debat dels man­ters ha pla­nat sobre la cam­pa­nya bar­ce­lo­nina i ho ha fet d’una manera no prou ele­gant.

Una cosa són les decla­ra­ci­ons de bones inten­ci­ons i una altra és la rea­li­tat. I, cer­ta­ment, vivim en una soci­e­tat bom­bar­de­jada per acti­tuds indi­vi­du­a­lis­tes, un ter­ri­tori abo­nat a la inso­li­da­ri­tat i la xenofòbia, on és fàcil que es con­so­lidi el dis­curs de la por del des­co­ne­gut i el rebuig al teòrica­ment dife­rent. D’exem­ples, els que vul­gueu i en temps elec­to­ral, l’aug­ment dels rao­na­ments ultres.

Aquesta set­mana, a Rubí, ha escla­tat un tema prou expres­siu de la rea­li­tat que vivim: la gent del barri de Can Rosés no vol que s’ins­tal·li una residència per a menors estran­gers no acom­pa­nyats (MENA) prop de les seves cases. Els veïns es mobi­lit­zen, cri­den con­tra la direc­tora gene­ral de la DGAIA, i arros­se­guen l’alcal­dessa del poble a una posició xenòfoba exclu­si­vista, en què la pri­mera auto­ri­tat muni­ci­pal perd els papers i encapçala la moguda con­tra l’hotel d’aco­llida, abo­nant el fet que pot ser “un perill per a la con­vivència”.

Sor­pre­nent­ment, l’alcal­dessa soci­a­lista de Rubí és gra­du­ada social, però en el seu dis­curs local es queda política­ment sola, ja que els altres par­tits miren cap a un altre cos­tat i no es volen com­pro­me­tre una set­mana abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Les enti­tats del ter­cer sec­tor i el Síndic de Greu­ges inten­ten mit­jançar i alcal­dia i veïns es tan­quen al diàleg. Dece­be­dor.