A la tres
Quan es destapen...
Ja saben vostès que de tant en tant aprofito els dissabtes (dia en què El Punt Avui TV comença la reemissió de les sessions del judici del Suprem) per dir-hi la meva, ni que sigui uns dies més tard. No els descobriré res de nou si els dic que la meva impressió és que el jutge Marchena, a mesura que passen els dies del judici, es destapa cada cop més. Que descobrim l’autèntic Marchena, vaja. I que d’aquella correcció en les formes, a vegades fins i tot un pèl exagerada, ara hem passat al to altiu, a la mala educació i en alguns moments fins i tot a la ironia. I és que, és clar, per ell (i suposo que per bona part del tribunal, només cal veure’ls les cares) no és el mateix escoltar un reguitzell de policies que l’1-O es van dedicar a posar ordre que no pas uns quants ciutadans atonyinats. Potser per això als guàrdies civils se’ls va permetre explicar que havien sentit “por”, que havien vist “cares d’odi” i a alguns d’ells fins i tot se’ls va permetre valorar que el que havien viscut l’1-O a Catalunya només ho havien viscut “abans al País Basc”. Aquesta setmana, en canvi, quan una testimoni de la defensa va dir que l’1-O havia “al·lucinat molt”, Marchena li va dir que al tribunal que presideix “no li interessa saber quin és el seu grau d’al·lucinació”. Marchena es va permetre ironitzar dient-li a un dels advocats que va fer un silenci excessiu que les preguntes als testimonis s’havien de portar “pensades de casa”, i a una testimoni que va explicar que l’1-O havia anat a votar tot i tenir febre, li va aclarir que “al tribunal no li interessa saber el seu estat febril”. No recordo cap comentari irònic durant les compareixences dels agents. I mira que hi havia dies que de material, no n’hi hauria faltat! I jo no sé si li costarà tan car com diuen alguns analistes, però és indiscutible que a Marchena se li va entendre tot quan, després d’una topada amb Salellas en què aquest va optar per dir-li “doncs no faré més preguntes”, ell li va respondre: “Doncs molt millor!” Si algú no pot perdre les formes en el judici és justament Marchena. Aquest “molt millor”, dit del jutge que presideix la sala, diu moltes coses. O perquè cada cap s’hi troba més còmode, o perquè cada cop s’hi troba més incòmode. Però és revelador.