Habitar

L’urbanisme ha

d’aspirar a canviar la societat o s’ha de limitar a representar-la? Aquest és el problema ètic que tenen avui les ciutats. Aquest n’és un, i aquest és el que marca Richard Sennet en l’assaig Construir i habitar, ètica per a la ciutat que acaba d’editar Arcàdia, i que aniria bé, molt bé, que llegissin els candidats que aspiren a dur els destins de les seves ciutats. De ben segur que de problemes ètics els en sorgiran en la gestió del dia a dia. I és que pobles i ciutats es poden veure, en l’ànima dels seus habitants, la mentalitat formada a base de percepcions, conductes i creences i en l’espai físic on vivim. Sennet ens recorda que per al cristianisme dels inicis, hi havia la Ciutat de Déu i la Ciutat de l’Home, i que els francesos distingien entre ville i cité, que primer era més gran o més petita, però que cap al segle XVI, la cité es va referir al caràcter de la vida d’un barri, i ara en canvi descriu els indrets depriments dels afores de les ciutats. En tot cas aquesta doble distinció entre l’entorn construït i la gent que l’habita ens permet preguntar-nos si aquestes dues peces encaixen. Si ens movem per pobles i ciutats, per la vida, amb indiferència cap als desconeguts, cap als veïns que no coneixem, o si en tenim consciència, si ens hi adrecem i acceptem la diferència. Les ciutats també es degraden èticament quan creix aquesta indiferència cap a l’estrany, cap a aquest desconegut incomprensible. És un veïnatge que costa de practicar, ens és més còmode aïllar-nos ja no al bosc en una cabana, sinó al mig de la ciutat. Sennet recupera Immanuel Kant i les seves reflexions sobre la vida cosmopolita on observava que “la fusta de què està fet l’home és tan corba que no es pot tallar res completament recte”. Una ciutat és “corba” per les desigualtats que conté, perquè és diversa, plena d’immigrants que parlen dotzenes de llengües, i estudiants que es manifesten, o on es paralitza el metro, i de turistes que capgiren el perfil del comerç. I aquí Richard Sennet encara es pregunta, i la ville física ho pot resoldre? L’ús de vidre de borosilicat de sodi als edificis farà créixer la tolerància amb els immigrants? O fer un carrer només de vianants pot resoldre la crisi de l’habitatge? Qui resoldrà aquest encaix imperfecte?