La bandera i la cartera

Una expressió antiga, de tradició i llarg recorregut diu que, darrere de la bandera, s’hi amaga la cartera i ara mateix, a l’Europa que demana el vot, hi ha partits que li fan autèntica justícia. Un d’aquests: Fidesz, de Viktor Orbán, que des del 2010 governa Hongria. La bandera? Molt airejada: la pàtria cristiana contra les hordes invasores i la premsa enemiga (independent). La cartera? Amb menys publicitat: la llei de l’esclavitud que permet a les multinacionals incrementar de 250 a 400 les hores extres anuals per treballador bo i atorgant un termini de fins a tres anys (!) per ser abonades. Unes 33 hores al mes, la majoria de les quals –és molt de témer en un règim falsament democràtic– s’aportaran per obligat amor a l’art. La paradoxa?: els joves, asfixiats pel clima repressor, emigren d’un país que no accepta població immigrada i en què manca personal laboral. En què quedem, doncs? Fem extensiva la pregunta a totes les formacions que proclamen la defensa d’un projecte socialment integrador en vista de l’amenaça de l’extrema dreta. Perquè és ben cert que l’hivern demogràfic condiciona el futur: “Som com un asil d’ancians davant d’un jardí d’infància”, ha definit Emma Bonino l’Europa que mira temorosa l’Àfrica, incapaç –esperem que no– de desmuntar les mentides escampades pels Orbán del continent envellit. No perdem de vista que la bandera de la xenofòbia oculta o pretén justificar la cartera de l’explotació humana i que aquesta és la veritable crisi.