A la tres
No ho han paït
Si una gran part del país o s’ha tornat independentista o ha desconnectat de Madrid, és normal que a les seves institucions passi el mateix. I això, una cosa tan simple com aquesta, és el que ha passat en les recents eleccions de la Cambra de Barcelona. La candidatura Eines de País, impulsada per l’ANC i el Cercle Català de Negocis, hi té ara una majoria absoluta indiscutible i aquesta setmana entrant farà públic qui rellevarà Miquel Valls a la cadira de president. Miquel Valls, rellevat per un president independentista! La Cambra de Comerç, en mans dels independentistes! Molts no ho han paït. No ho han paït perquè no s’ho van veure a venir (a mi em sembla que gran part del món periodístic, entre els quals m’incloc, tampoc), i no s’ho van veure a venir perquè era, a priori, molt complicat. Si de les seixanta cadires que hi ha, catorze ja no surten ni a elecció perquè són de pagament per a les grans empreses, imagini’s com n’era de complicat. Però ha estat indiscutible, i aquesta setmana Eines de País té l’immens repte de tirar endavant la institució i els canvis que han anunciat. No són menors. I per això hi ha qui tremola. “S’ha acabat estar mirant sempre Madrid, l’Íbex 35 i el Pont Aeri”, advertia aquesta setmana Joan Canadell, expresident del Cercle Català de Negocis. Com volen que l’establishment, fins ara governant de la Cambra, que retia homenatge a ministres, no es posi nerviós? Jo no sé si la Cambra farà un gir de 180 graus, com han anunciat, o si de moment el farà de 90 o de 40 graus. Només sé (intueixo, de fet) que no els serà fàcil. Que “els de sempre” ho intentaran tot. Perquè la victòria d’Eines de País, més que la seva victòria, és la derrota de les candidatures “dels de sempre”, amb tots els matisos que vostès hi vulguin posar. Els titulars d’alguns mitjans de comunicació desprenen nerviosisme, i el desprenen també alguns comentaris del món empresarial (de la jet set empresarial, és clar), que haurien de saber que els independentistes també són, en el fons (és una ironia), persones normals que es preocupen pels interessos de les empreses i les persones del seu país.