Sense ‘efecte Llarena’

Aquesta setmana desapareix del Parlament de Catalunya l’efecte Llarena. El jutge Llarena, ara fa molts dies que no en parlem, ja saben vostès que és aquell jutge que un bon dia va decidir suspendre dels seus drets els diputats al Parlament acusats de rebel·lió i els va ordenar que deleguessin els seus vots. Els diputats d’ERC van complir amb el que demanava Llarena però els de JxCat van plantar-li cara i s’hi van oposar, de tal manera que des de fa mesos i mesos al Parlament de Catalunya no hi ha representada la majoria absoluta independentista que va sortir de les eleccions del 21-D. Al llarg d’aquests darrers mesos ni Carles Puigdemont, ni Toni Comín, ni Jordi Sànchez, ni Jordi Turull ni Josep Rull han delegat el vot a ningú i l’independentisme (i el govern) ha arribat a perdre algunes votacions. La políticament més sonada (i més intranscendent, tot sigui dit), la que demanava al president Torra que convoqués eleccions. Ha estat, durant mesos, una situació anòmala. Doncs bé; això s’acaba. S’acaba perquè avui Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull (a més a més d’Oriol Junqueras i Raül Romeva) podran recollir l’acta de diputats al Congrés espanyol i deixaran de ser diputats al Parlament català. Els diputats que entrin de nou al Parlament podran votar amb tota normalitat. I l’efecte Llarena es traslladarà ara al Congrés convertint-se en l’efecte Marchena, que previsiblement ara suspendrà de funcions els nous diputats al Congrés. Quin país! He titulat l’article “Sense efecte Llarena” i no he posat cap interrogant al final. L’hi hauria d’haver posat. Perquè, no ens enganyem, l’efecte Llarena no se n’ha anat del tot. Ni l’efecte Marchena. Ni l’efecte del 13. L’independentisme ha recuperat la seva majoria efectiva al Parlament, és cert; però no pas la normalitat. Perquè continua amenaçat per terra, mar i aire i això es nota en l’ambient. Les estratègies dels grups parlamentaris, si ja van ser diferents en el moment de l’ordre de Llarena, ara ho semblen encara més. I la repressió, els efectes de la sentència i la possibilitat d’unes noves eleccions planegen en l’ambient.