Habitatge i política de sòl

L’actual debat de l’habitatge i el paper del sector públic en facilitar-lo o, directament, en promoure’l com a públic comença a plantejar un aspecte clau que no és la construcció, sinó el seu suport, això és, el sòl. No són ni parets, ni instal·lacions o acabats allò decisiu, ni que siguin immobles nous o rehabilitats, sinó el valor del seu suport en l’entorn urbà. Si es descompta el valor del sòl, l’habitatge seria semblant al mercat de l’automòbil. En pots tenir de nou o de vell, de luxe o de segona mà, perquè és un mercat força més funcional que el monopoli immobiliari del lloc. L’emplaçament urbà implica context central o perifèric, equipat o no, amb una composició social o una altra, i això es paga i puja de preu.

I si bé el fet que el sector públic faci de promotor immobiliari és complicat i amb risc, tot i que prou viable, en canvi, crear sòl des del sector públic és molt més senzill. Només cal una gestió urbanístics activa, amb una mirada a mitjà termini i no en la immediatesa del pressupost municipal de l’any, sinó amb una vista més enllà. És una política completament factible, tot i que estaria més en mans dels ajuntaments majors més que no pas dels petits, però l’acció mancomunada ho faria possible arreu.

Sobre sòl públic es podria fer habitatge públic, i també habitatge promogut socialment per cooperatives i entitats i els municipis mantindrien una propietat del sòl que garantiria un control futur antiespeculatiu. I el resultat seria una política d’habitatge amb incidència en el conjunt del mercat i en la configuració social, en aspectes com la pluralitat dels barris, la no segregació social, l’emancipació dels joves, etc. I els efectes d’una política pública tindria efectes econòmics anticíclics, superant el fet que ara estem muntats en la muntanya russa que combina successivament especulació i crisi, de manera que sostindríem un sector més estable i, alhora, més pro productiu en favor d’una economia sense la distorsió de la renda immobiliària.

Per tot plegat, el món polític té el deure d’ordenar l’administració local per a fer possible un urbanisme potent compromès amb l’habitatge social i la construcció d’una societat més sòlida en serveis públics. La crisi, amb la conseqüència de l’empobriment general, demanen aquesta acció pública amb sentit econòmic i social. La intervenció via la creació de sòl és més potent del que pot semblar i més fàcil de posar en marxa del que es pensa. Amb una gestió pública de creació de sòl es podrà començar a incidir significativament. I, per a això, només cal pressió social i polítics amb capacitat de lideratge, començant pels nous electes municipals.