Asseguts al cor d’Europa

Hi ha una cosa molt important, més enllà dels pactes i repactes que ara s’hauran de fer a Catalunya per la governabilitat als seus pobles i ciutats, que és la batalla amb l’Estat, aquesta batalla política (que ells han volgut convertir en policial i judicial) per fer valer el dret de Catalunya a decidir el seu futur. Represaliats, encausats, jutjats i evidentment emocionalment tocats, aquesta és ara una batalla que és més fàcil de jugar fora d’Espanya que no pas a dins. I això, aquests darrers mesos, l’exili ja s’ha encarregat de demostrar-ho. L’estratègia de Gonzalo Boye i els seus, s’ha de reconèixer, ha estat sinònim d’èxit. A Europa, Puigdemont, Comín i Ponsatí han guanyat, i sense pal·liatius, la batalla judicial. A Bèlgica, a Alemanya i a Escòcia. A mesura que els presos perdien llibertats, els exiliats n’han anat guanyant. Suposo que és per això, que aquest diumenge hi va haver efecte Puigdemont i els electors li han encarregat que continuï lluitant, i guanyant batalles, des de l’estranger. No volem un president a presó; el volem viatjant i interpel·lant Europa. Això és el que li han encomanat els electors. A ell, a Comín (i gairebé a Ponsatí) i a Junqueras (i també a Riba, és clar) els han encarregat això: guanyada la batalla judicial a Europa (on no hi ha ni rebel·lió ni sedició a la vista), guanyar ara la batalla política. Asseguts al cor d’Europa, al Parlament Europeu, ho podran fer. “El 2 de juliol em veig assegut al Parlament Europeu”, deia ahir Puigdemont. Serà una batalla complicada, que presumiblement es jugarà als despatxos dels advocats i que tindrà tota l’oposició de l’aparell judicial i polític espanyol. L’estadística, de moment, és prou clara: el cent per cent de les batalles jurídiques plantejades pels exiliats han acabat amb un èxit espectacular. Serà interessant, veure el comportament de l’Estat en tot aquest procés; saber quines traves són capaços d’inventar-se perquè l’exiliat Puigdemont i el pres Junqueras no es puguin asseure a l’hemicicle. Veurem quanta vergonya són capaços de passar. I serà espectacular, és clar, el primer dia que els vegem a ells intervenir dirigint-se a la resta d’eurodiputats. Crispetes, que diria aquell.