Escenari de pacte poc edificant

“En no haver-hi cultura de pacte, que cadascú assumeixi les circumstancies que es deriven del resultat de les eleccions.” Aquest és l’escenari poc edificant i poc motivador que plana en la majoria de llocs on encara avui no s’ha arribat a cap acord ni per formar govern municipal ni, fins i tot, per assegurar la investidura i configurar el govern central després de les eleccions del 28 d’abril. Pedro Sánchez, amb els moviments constants que viu Podem, no té el cent per cent assegurada la investidura. A Pablo Iglesias li convindria tocar poder d’una manera o altra per a la seva salvació política. De moment, la investidura posterior al 28-A està en espera i aquest fet fa que les travesses de ministres ballin diàriament. El rumor no s’atura. Per la part catalana, s’apunta a l’experta en política internacional Cristina Gallach com a ministre d’Afers Estrangers en substitució de Josep Borrell. Una millora per a la diplomàcia espanyola. Fins i tot es parla del flamant president del Senat, Manuel Cruz, com a ministre de Cultura amb la idea que el Parlament torni a replantejar la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic per repetir l’operació d’elevar-lo a president del Senat, un fet que depèn dels pactes que acabin de fer els socialistes. Especulacions a tort i a dret. Tenen data de caducitat les dels ajuntaments, que la setmana vinent han de ser o caixa o faixa. Té una morbositat especial la de l’Ajuntament de Barcelona. Una partida que o guanya Maragall o Colau. És ben curiós que mai, en el seu mandat de quatre anys, Colau, s’havia vist tan emparada per l’unionisme de la capital que, davant la tessitura que pugui ser alcalde un independentista, dona suport a qui ha criticat i menystingut en la seva època d’alcaldessa.