Pesos

Quan el dia a dia ens dóna un respir, quan disposem d'una estona per trobar un espai lliure en la memòria del disc dur que tenim de fàbrica, és quan es poden veure més clarament tots els pesos que hem anat carregant en el nostre trànsit quotidià. Alguns són inevitables, obligatoris, gairebé es podria dir. Són aquells que ens fan bé, els que provoquen que la nostra musculatura emocional es desenvolupi, s'enforteixi i es mantingui. Són aquelles motxilles, amb un pes calculat i assumible, que ens fan créixer. Un creixement positiu, comparable als efectes que té sobre el nostre cos un entrenament físic ben amidat, sense excessos, que ens manté en un bon estat de forma. Però també moltes vegades tendim a acceptar pesos que malgrat que pensem que ens vigoritzaran, que ens faran encara més complets i més forts, el que provoquen és, seguint amb el paral·lelisme de la preparació física, un excés nociu d'exercici que acaba derivant en una minva de la nostra capacitat: tot ens costa molt més, les cames ens pesen i tenim més dificultats per prendre les decisions més adequades per culpa d'un excés de fatiga. Un cop s'entra en aquest cercle, no és fàcil veure amb claredat quina motxilla és sobrera i, amb el pas del temps, fins i tot acabem assimilant els pesos prescindibles com a elements vitals per tirar endavant. Una situació que es consolida fins al punt que la sola idea d'anar pel món més lleugers ens fa sentir estranys. Tant, que intentem pensar-hi al menys possible i centrar totes les nostres forces a continuar, sense parar atenció si la direcció i la destinació final són les que més ens convenen.