De reüll
Renegar de la campanya
No és necessari fer el ridícul amb equilibrismes dialèctics
Són dies de desmemòria. D’oblit del passat més recent. O, més ben dit, de les declaracions més recents. Dissabte que ve es constitueixen els ajuntaments i aquests són dies de negociacions intenses per tancar pactes de govern. En moltes ocasions, més que quadrar programes o accions de govern, el més complicat és com relligar les paraules amb els fets per dissimular la incongruència. És a dir, com vendre a la ciutadania aquella aliança de la qual durant la campanya se n’havia renegat. D’exemples n’hi ha uns quants al país. I de diversos colors polítics. Diguem que la cosa està força ben repartida.
Una de les diversions d’aquests dies és analitzar segons quines declaracions, contraposant-les amb la més recent hemeroteca. Hi ha casos en què és un fart de riure. No està prohibit canviar d’opinió. Però tampoc és necessari fer el ridícul amb equilibrismes dialèctics. Menys lírica i un bri més de sinceritat. És el mínim respecte que es mereixen els votants: no ser tractats com un ramat de xais ignorants. Si les circumstàncies obliguen a canviar d’opinió, doncs s’explica i s’argumenta. Si l’anticrist de la campanya ara es converteix en el millor aliat per als propers quatre anys, doncs s’explica i s’argumenta. El problema és que potser aquests canvis d’actitud i d’opinió no tenen explicació ni arguments prou sòlids. I em refereixo a sòlids com a sinònim del bé general.
