Tradició i vergonya

El vot a la contra –votar algun partit per evitar que un altre esdevingui vencedor– guanya adeptes a l’Estat, per la decepció general dels partits als quals et sens més afí. La maniobra de Valls per facilitar l’alcaldia a Colau és poc comuna a l’Estat, perquè els candidats acostumen a pronunciar-se en campanya assegurant que no faran això o això altre, però més habitual per Europa, quan aïllen l’extrema dreta, per exemple. Una altra cosa seria acceptar-ho per excloure candidats o partits independentistes, escrupolosament democràtics, com és el cas de Maragall. El “tot s’hi val” contra un alcaldable independentista pot ser legal i lícit, però la vergonya que passaran Colau i els alts càrrecs dels comuns que ho han avalat els serà dura d’arrossegar.