Tribuna
Colau, lògica de poder
El que està fent Colau amb la possibilitat de ser alcaldessa tot i no ser la llista més votada, acceptant el suport de Manuel Valls, ens demostra que ha entrat molt ràpidament en la lògica de poder. No en soc cap purista i no tinc cap problema que els polítics entrin en aquesta lògica. De fet, potser ens aniria molt millor als independentistes si penséssim en aquesta lògica més del que ho fem. Tenir raó i principis és important, però guanyar les batalles molt més. Per part meva seria hipòcrita fer una crítica al fet que Colau pensi a aconseguir el màxim poder possible. Entenc que, si ella vol ser alcaldessa per damunt de tot, accepti els vots de Ciutadans, del PSC del 155 o del dimoni si cal. El que trobo bastant divertit de tot això és que ho faci ella, ja que ha basat tot el seu lideratge en la construcció d’un discurs i un relat dient que s’allunyava d’aquesta lògica que formava part de la vella política.
Així i tot, en general els polítics que més s’amaguen darrere de grans principis i diuen que volen aportar un gran virtuosisme per sobre d’una suposada vella política són els primers de caure en les lògiques de poder quan més els interessa. Mai et refiïs d’un polític que s’amaga darrere de grans principis, al final el que demostra és que té poques polítiques a oferir, i segurament acaben sent els primers que abandonen aquests grans principis a la primera oportunitat. Ada Colau segurament intentarà decorar la seva decisió sota una aura de necessitat de poder seguir sent el govern del canvi, que sense quatre anys més totes les polítiques que ha iniciat no tirarien endavant, tot i que aquests canvis han sigut cosmètics. Però utilitzarà, no cal dir-ho, grans principis per acceptar els vots d’un polític tan allunyat dels valors que ella diu defensar com és Manuel Valls. De nedar i guardar la roba en sap, del que dubto ara és que pugui fer-ho davant del tsunami en què es veurà atrapada. Si el ministre d’Interior que va expulsar menors d’ètnia gitana i els socialistes del 155 són el seu suport, li costarà molt vendre això a la seva base electoral. Els quadres dels comuns a Barcelona i alguns dels seus dirigents van col·laborar activament en l’1 d’Octubre o han estat sempre del costat de la democràcia i en contra de la repressió. El discurs de Colau vers la immigració és el de “Volem acollir”.
L’Ada Colau té tot el dret a voler reunir tots els suports possibles per aconseguir ser alcaldessa, té tota la legitimitat per intentar-ho. Però si alguna cosa ja ha demostrat aquests quatre anys és que aquella Colau dels principis, la que suposava que entrava a l’ajuntament per lluitar contra les “oligarquies” i governar per les persones comunes, avui no deixa de ser una política més. Però és que, en el fons, els que més purs volen semblar són els que més ràpid i amb més profunditat s’enfanguen en aquesta lògica del poder.