De ruta pel Cister

Aquest any en fa 30, diversos actors socials i econòmics de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell unien forces per crear la llavors pionera Ruta del Cister, denominació que relligava la promoció de tres dels grans monestirs cistercencs de Catalunya, força propers entre ells: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Gestionada pels consells comarcals per també donar a conèixer altres atractius propers, avui es pot dir que la marca ha funcionat i ha servit per dinamitzar tres comarques d’interior que no tenen el pedigrí ni l’enorme popularitat turística de la costa, el Pirineu o la ciutat de Barcelona, però que en un món que tendeix a la terciarització de l’economia avui tenen en els ingressos que aporta aquest sector una pota fonamental per afrontar un futur amenaçat pel despoblament rural.

Això sí, la Ruta necessita un evident rellançament, perquè el turisme ha canviat fins a convertir-se en un fenomen de masses global, fet que paradoxalment ha provocat que el nombre de visitants els últims anys hagi anat inexorablement a la baixa, sobretot entre el públic jove, amb Poblet, la joia de la corona, al capdavant, ja que amb prou feines supera els 100.000 anuals de mitjana aquest decenni, la meitat dels que havia assolit en l’anterior i a anys llum dels més de 2,5 milions que rep, per exemple, Montserrat. D’aquí que s’esperi que el modern centre de visitants que va inaugurar ahir, juntament amb l’ampliació i renovació total del museu, signifiquin una nova embranzida per atreure turistes a un monument que és patrimoni de la humanitat, que manté l’aura espiritual en un entorn natural tan privilegiat com poc conegut i que a sobre té un pes cabdal en la història del país. Toca tornar a la Ruta.