S’entén el perquè, però no el què

Enten­dre que els veïns dels pobles de la Vall de Cam­pro­don es que­din sense metge a l’estiu al seu con­sul­tori no és el mateix que accep­tar-ho com un fet nor­mal. La sani­tat pública no té la culpa de no tro­bar pro­fes­si­o­nals que vul­guin cobrir una subs­ti­tució d’un o dos mesos, o fins i tot que vul­guin ser titu­lars d’un con­sul­tori d’una zona rural, però aquest és un signe d’alerta. Les zones allu­nya­des dels nuclis més poblats van per­dent ser­veis, la població enve­lleix, i es van des­po­blant. El país, doncs, té un pro­blema. Pot­ser s’haurà d’arri­bar a sub­ven­ci­o­nar a tant per per­sona qui vul­gui fer el seu pro­jecte de vida a les zones rurals. O és que volem un país dese­qui­li­brat amb ciu­tats super­po­bla­des i zones rurals ple­nes d’esbar­zers?