Tribuna
On vas, Barcelona?
Vagi per endavant que soc de les que pensen que més val tard que mai, però aquests darrers dies quan escolto la gent d’ERC apel·lar a una estratègia imprescindible d’unitat, em pregunto si no l’hauria d’haver practicat abans quan la demanava a crits una part important de la societat per les eleccions de l’Estat, per les municipals i per les europees. Òmnium, l’ANC, la Crida, Junts per Catalunya, el president Puigdemont i la gent en les manifestacions i concentracions cridaven unitat i, inexplicablement, no va ser possible. Dimecres mateix, era a la concentració de les vuit del vespre a la plaça del Castell de la Bisbal, davant de l’Ajuntament, i quan l’alcalde en funcions d’ERC va cridar a la unitat una senyora li va respondre que per què no hi havia pensat abans. Ell no ho va sentir, és clar, però tots els que estàvem al seu voltant li vam donar la raó. Si haguéssim anat units, les aritmètiques electorals estic molt segura que haurien estat molt diferents i que per exemple, a Barcelona, en comptes de tenir una alcaldessa bufa fruit d’un pacte contra natura que escandalitza l’esquerra internacional i quasi tothom, menys a ella i al PSC, tindríem un alcalde independentista; d’ERC, per cert. Preneu nota, amics d’ERC. El mateix portaveu d’Esquerra, Sergi Sabrià, ha dit aquesta setmana, cito textualment, que quan hem treballat conjuntament és quan el país ha avançat més. Totalment d’acord, només que em pregunto per què ho van oblidar amb l’inici de la primavera.
Aquesta astènia primaveral letal tindrà com a efecte secundari a Barcelona una alcaldessa que ho serà gràcies a un pacte amb el PSC i amb el mateix polític amb qui va trencar peres durant el seu darrer mandat pel 155 i amb els vots de Manuel Valls, una persona que va portar el Partit Socialista francès a la marginalitat, que el president Macron no va voler en el seu nou partit i que és el polític més mal vist de França pel seu caràcter autoritari i pel to racista i desconsiderat quan, ministre de l’Interior, va ordenar l’expulsió de més de deu mil gitanos. La Comissió Europea va condemnar aquesta decisió i li va recordar que els ciutadans romanesos i búlgars d’ètnia gitana tenen el dret de residir on vulguin dins de la Unió Europea. De fet, Brussel·les va amenaçar de prendre mesures contra França si no respectava els seus drets de lliure circulació i de residència. Ell en va fer cas omís, va associar-los a la delinqüència i la mendicitat, no els va oferir cap alternativa i en la majoria de casos ni els va informar prèviament. Ho conec bé perquè jo hi era i vaig seguir els debats acalorats fins i tot dins de l’aleshores encara el seu partit i vaig haver de suportar els comentaris burletes dels meus col·legues a la universitat sobre el seu origen català. Ja sé, perquè no ha tingut cap problema a dir-ho públicament, que a l’alcaldessa Colau no li importa gens ni mica d’on venen els vots que la investiran. Si a les seves bases tampoc no els importa, els comuns tenen un problema que més d’hora que tard els esclatarà a les mans.
He llegit en algun lloc que no recordo, i en demano disculpes, que aquest pacte estrany amb els carcellers i aquesta frivolitat d’acceptar vots vinguin d’un vinguin potser acabarà sent positiu per a nosaltres perquè desemmascararà la inconsistència de l’alcaldessa que a hores d’ara encara no se sap qui i què representa, a banda de l’unionisme més conservador disposat a fer el que calgui perquè Barcelona no tingui un alcalde independentista. Perquè, no ens enganyem, Colau sap perfectament per quin motiu té els tres vots de Ciutadans i també sap el que cobra Valls de l’empresariat unionista, 31.000 euros bruts al mes, molt més del que cobren a l’any la majoria dels seus votants. Colau no és ximple i sap perfectament que tot té un preu. M’agradaria sentir alguna veu dels antisistema que van votar Colau pensant que seria la seva veu.
I utilitzo el concepte ‘antisistema’ de manera positiva, com el mot que defineix aquells que lluiten per un món i una ciutat diferent i les noves maneres de fer del segle XXI, molt lluny de la política dels gestos improductius i dels discursos aparentment brillants però buits de propostes i de contingut. M’agradaria saber l’opinió dels seus votants de bona fe sobre aquest mercadeig de vots, perquè és un mercadeig, no és cap regal, com ella pretén. Gràcies a aquesta operació, com ja he dit, l’independentisme perd la ciutat. Que lluny que estem de fer de Barcelona la capital d’una nació pròspera i moderna, la capital de la Mediterrània i un punt de referència innovador en tots els sectors, el del coneixement, l’econòmic, l’artístic, el cultural o el social. Tant de bo m’equivoqui.