Mascaró de proa

Amb Mascaró de Proa, la figura esculpida a la proa dels vaixells antics, encapçalà Josep Maria Aloy el seu blog dedicat a temes entorn de la literatura per a infants i joves. Una actitud de servei que continuava la tradició catalana d’oferir bona lectura als joves. En aquest cas comentar-la.

És pertinent dedicar aquesta Tribuna d’avui a la persona que ha esmerçat vora cinquanta anys a treballar en aquest camp, amb una reconeguda autoritat, capacitat crítica i empenta divulgadora. Gràcies als seus “mascarons” som rics de centenars de notícies crítiques sobre llibres per al jovent, catalans o traduïts al català en els darrers temps. També ha contribuït als congressos de literatura infantil i juvenil, informant dels premis del sector, dels autors i editors, de les revistes infantils, i de les històries parcials o globals de la nostra literatura juvenil.

Dins la nostra cultura moderna hi ha noms insignes, en arts, ciència i mecenatge; són, diríem, la fila zero; d’altres, destacables per la capacitat literària, ocupen els primers rengs; però també, tenint presents els anys de recuperació de la postguerra endavant, pensem en unes altres persones que no han merescut, o en poc grau han gaudit, l’atenció de la crítica i dels historiadors. Això no obstant, aquestes figures han fet una contribució decisiva a la construcció de la cultura: aquells molts professors de català de l’ època de silenci i risc; els impressors clandestins de revistes no autoritzades, o els activistes culturals, el capdavanter dels quals podria ser Joan Ballester i Canals. De la pasta d’aquestes persones, encara que la seva tasca s’ha desenvolupat quasi tota fora de la clandestinitat, és Josep Maria Aloy.

Manresà, nascut el 1948 dins d’una família nombrosa, estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Un bagatge de lectures variades i la vocació pedagògica el van dur a exercir el magisteri en una escola particular de Manresa durant quinze anys. Més tard passà al Departament de Justícia de la Generalitat com a tècnic en casos juvenils. L’experiència de tractar de prop la mainada i els adolescents, àdhuc els conflictius, li donà les eines per exercir un magisteri imaginatiu i enriquidor, que tenia en compte els matisos de la sensibilitat infantil. I se serví de la lectura com a arma. Aplicà l’anàlisi de llibres llegits a la classe, en forma de debats molt ben orientats, que van fer dels seus alumnes lectors conscients, i que foren el tema de moltes de les seves col·laboracions a Regió 7, on va tenir diverses temporades un espai de literatura infantil a partir de lectures fetes amb grups juvenils ja fora de l’escola, per tant alliberades de la constricció de l’aula.

La seva figura es mou en el camp dels analistes de l’especialitat, el marc editorial, els llibreters i bibliotecàries, les revistes infantils, les escoles; lligà amistat amb els autors de la represa dels seixanta, i feu especial atenció a les noves generacions d’escriptors, amatent a detectar obres de vàlua; va seguir la trajectòria de Cavall Fort, Tretzevents, Faristol i tota altra revista per a lectura infantil. Relligà les accions pròpies amb les de promotors semblants, radicats a Barcelona, i altres ciutats importants. Formà part de diversos jurats de premis infantils i juvenils.

És també autor: Camins i paraules, (sobre Josep Vallverdú) Renoi, quin conte!, Una picoreta estranya, La lluna la Bruna, Et diran que llegeixis, Bernat, Mig segle de literatura catalana per a joves, i també edicions de Joana Raspall, tot això del 1996 al 2016. El 2014 obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja.

Ara ens quedem sense aquest seu blog; ell s’acomiada després de 329 comentaris i set anys de degoteig, “moltes satisfaccions i sincer compromís”, segur d’haver treballat amb rigor; també dolgut, sabedor “dels canvis del món editorial, els gustos literaris, els temes de la literatura actual, la crítica”; constata la “poca sensibilitat de la societat actual pels llibres i la lectura”. Aloy és un home de llibre, perquè, com diu en una frase rotunda, “la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural”. Just és que nosaltres l’acompanyem en aquests interrogants sobre el futur del llibre, del lector i de la lectura.