Mirada neta

Avui va de por­no­gra­fia. El filòsof britànic John S. Mill des­criu, a On liberty (1859), tres limi­ta­ci­ons per a la lli­ber­tat abso­luta: (a) la mirada pater­na­lista de qui ens vol impo­sar el bé que diu que ens convé; (b) les rat­lles ver­me­lles de la moral, i (c) el “prin­cipi de dany”, allò que suposa un per­ju­dici per a altres. Mill pensa que només el ter­cer és lícit (i també el pri­mer, però per a nens i dis­ca­pa­ci­tats). L’única fron­tera per no “fer el que em peti” seria la lli­ber­tat dels altres: ho hem cri­dat a tota revolta d’alli­be­ra­ment, dels segles XVII-XVIII o de finals dels sei­xanta.

Estic encara en xoc pel docu­men­tal Por­no­na­ti­vos, de La Sexta: el 89% dels vídeos X mos­tren agres­si­ons bru­tals i se’ns fiquen a la llar i als mòbils. Lle­geixo també l’informe Nova por­no­gra­fia i can­vis en les rela­ci­ons inter­per­so­nals (bit.​ly/​31D3BsM), ela­bo­rat per la UIB i Jóvenes e Inclusión. Fortíssim! De mit­jana es comença a veure porno als 14 anys (les noies, als 16); els nois hi solen acce­dir per mas­tur­bar-se, i tots, per curi­o­si­tat; al 45% l’accés els arriba direc­ta­ment per la xarxa. La por­no­gra­fia afa­vo­reix pràcti­ques sexu­als de molt alt risc i gens afec­ti­ves i crea addicció crei­xent, una “esca­lada de con­duc­tes”. És un feno­men pre­do­mi­nant­ment mas­culí i hete­ro­se­xual, que genera mas­clisme i acti­tuds domi­na­ti­ves. Ho saben les famílies, les esco­les, tota la ciu­ta­da­nia..., però se sol mirar cap a una altra banda.

La joveníssima dipu­tada soci­a­lista Andrea Fernández (@afernb) pro­posa revi­sar les lleis i ho ha rela­ci­o­nat amb agres­si­ons sexu­als i misogínia. Li han esba­tut que se n’anés a un con­vent. Ja hem patit les men­ti­des i el mas­clisme dels fran­quis­tes: el sis­tema és encara a les seves mans? I si aturéssim aquesta xacra psi­cològica i social? Un mòbil con­nec­tat a la xarxa dona accés a tot: els infants con­su­mei­xen porno fins i tot abans de desen­vo­lu­par la sexu­a­li­tat, amb una esgar­ri­fosa imma­du­resa emo­ci­o­nal. És hipòcrita edu­car-los per reco­llir caques de gos o reci­clar plàstic i, en canvi, cedir la for­mació afec­tiva a la “tele­por­que­ria”. Penso que els de Stop porn. Start sex (daleu­na­vu­elta.org) l’han encer­tat, i hi col·labo­raré. Tenen tres objec­tius clars: (1) la dig­ni­tat de les dones; (2) l’ajuda als addic­tes, que també en són vícti­mes; (3) una sexu­a­li­tat salu­da­ble i rela­ci­o­nal. Denun­cien que el porno sem­pre acaba sent sub­mis­siu i insen­si­ble a cap mena de roman­ti­cisme o afec­ti­vi­tat. Els qui som femi­nis­tes cohe­rents hem d’actuar. Als Estats Units tenen clar que el porno és un negoci mafiós que des­trossa pre­sents i futurs: reco­mano també el pro­jecte Porn kills love (fightt­he­new­drug.org), clar i potent. És ben cert que hi ha un art i cul­tura con­tem­po­ra­nis intel·ligents sobre la sexu­a­li­tat, de Dalí o Woody Allen a tants d’altres, però la por­no­gra­fia vin­cla les cames, deforma els ulls i els afec­tes.

I la lli­ber­tat? I si vull i soc adult? Escol­teu Kant: “Obra de tal manera que et rela­ci­o­nis amb la huma­ni­tat [...] sem­pre com un fi, i mai només com un mitjà” (Fona­men­tació, 1785). L’escla­vi­tud, la deni­gració, la por­no­gra­fia són inhu­ma­nes. Quan no hi ha “mirada neta”, la soci­e­tat queda enve­ri­nada: per això –a la família, a l’escola, al car­rer i a inter­net– “stop porn!”, prou de violència.