1.195

En els dar­rers dies han apa­re­gut dues notícies d’escala dife­rent però igual­ment alar­mants i dramàtiques. Una de les dues notícies és de caràcter local i l’altra és d’àmbit mun­dial. La pri­mera notícia és la xifra que dona títol a aquesta columna. En una enquesta a peu de car­rer s’ha acre­di­tat que fa pocs dies el nom­bre de sen­se­sos­tre que han dor­mit al car­rer a la ciu­tat de Bar­ce­lona ha arri­bat a 1.195 per­so­nes i ha mar­cat un màxim històric. Tot­hom podria acre­di­tar que aquesta és una rea­li­tat pre­sent a tota la geo­gra­fia cata­lana i que els car­trons s’amun­te­guen en racons diver­sos d’una nit a l’altra. El repte des del món local és saber tro­bar una res­posta con­vin­cent i efec­tiva i començar a reduir aquesta xifra i posar fi a les cau­ses que la pro­vo­quen.

La segona notícia ens parla d’una xifra escan­da­losa de refu­gi­ats en el món: més de 70 mili­ons de per­so­nes amb una pro­porció d’infants que fa esgar­ri­far. Després ve la dis­tinció entre refu­gi­ats i des­plaçats però la veri­tat crua i dura és que en el món con­tem­po­rani els con­flic­tes de tota mena han gene­rat uns movi­ments de població sense pre­ce­dents. Molts mili­ons de per­so­nes s’han vist obli­ga­des a aban­do­nar els seus llocs d’ori­gen i han hagut d’empren­dre el camí de la por trac­tant de fugir de la violència. Mili­ons de per­so­nes amun­te­ga­des pas­sant gana i tota mena d’adver­si­tats climàtiques o no. El fracàs de la civi­lit­zació asso­leix així unes dimen­si­ons increïbles i esdevé una denúncia de la inca­pa­ci­tat dels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals de posar fre a la barbàrie. Europa plora i lamenta encara els morts de les seves dues guer­res, però els esce­na­ris de la violència fana­tit­zada s’han anat movent i des­plaçant cap a altres indrets que també inter­pel·len el món i la mateixa Europa. A escala local i a escala mun­dial, dos rep­tes morals i polítics que ens inter­pel·len.