El problema del 30%

En Comú Podem, liderat per Xavier Domènech, va guanyar les generals del desembre de l’any 2015 amb un 24,74% dels vots, 927.940, més dels que mai havia obtingut en uns comicis com aquests el PSUC. Aquestes eleccions es van repetir al juny i En Comú Podem va tornar a guanyar amb, un altre cop, més del 24% dels vots, tot i que amb menys sufragis, 848.526. El gener del 2018, després d’uns mals resultats en les eleccions, gens normals, del 21-D, els comuns van debatre un document , elaborat pel mateix Domènech en què s’afirmava que un 33% dels votants que En Comú Podem va obtenir en les dues eleccions espanyoles eren independentistes. Aquest 2019 hi ha hagut, de nou, eleccions espanyoles (sí, això no només passa a Catalunya o, més ben dit, això passarà mentre no se solucioni el problema català) i els comuns han aconseguit un 14,89% dels vots, 614.738. És a dir, curiosament, uns 300.000 vots menys o, el que és el mateix, un 30% menys de vots.

Ada Colau va fer que la militància reafirmés la seva aposta pel PSC com a soci preferent a l’Ajuntament de Barcelona. Sí, és clar, soci preferent que li donava l’alcaldia, ja que, si triava ERC, la perdia. En la consulta, un 71,4% dels militants de Barcelona en Comú van donar suport a l’opció de l’alcaldessa, mentre que un 28,55% van optar per ERC, tot i saber que això els feia perdre la vara. Un 28,55%. A la ratlla del 30%.

Els comuns han tingut en aquests cinc anys de vida un seguit de problemes que tampoc han estat aliens a la resta de partits a causa de les contradiccions del procés. Ara, ells, a més, han dilapidat un tresor valuós, com van ser els resultats del 2015. I potser encara més després de l’opció de Colau; això només ho sabrem amb el temps. El que sembla una obvietat és que un 30% dels comuns són independentistes o, com a mínim, no tenen manies a votar aquestes opcions. Però els comuns han triat el PSC com a aliat per arribar al govern de la Generalitat. Potser a costa de ser un 30% més petits.