Per fer què?

El cicle electoral de les generals, les europees i, sobretot, les municipals, ha tornat el PSC a la primera línia política. La recuperació del seu protagonisme és evident: un de cada tres catalans té un alcalde socialista, perquè han copat l’àrea metropolitana de Barcelona. El Punt Avui analitza avui els resultats –cada setmana avaluem com han quedat els partits– que l’han situat en segon lloc en nombre de vots. La recuperació socialista els ha permès tornar a tenir capacitat d’influència i han estat decisius en pactes com ara el de Barcelona, no només facilitat pel PSC, sinó ideat per Miquel Iceta quan els Comuns ja havien tirat la tovallola. Han guanyat quota de poder pactant amb gairebé tothom i en llocs on quatre anys enrere no podien ni accedir-hi perquè els resultats no els ho permetien, com ara a Sant Cugat. Però també ha patit revessos per conservadors, com a Lleida i a Tarragona.

Els moments decisius que viu la política els últims anys els hauria de fer responsables i implicar-se en la resolució del conflicte Catalunya-Estat i no cedir només el protagonisme als jutges o al tripartit de dretes. Si només empren el major protagonisme per abastar poder local o estatal, tot esperant que Iceta pugui esdevenir president si mai el bloc sobiranista deixa de sumar, hauran perdut l’oportunitat de fer país, dialogant amb ERC i/o amb JxCat, que també volen sortir-se’n. El seu “deixar fer” als líders del 155 –PP i Cs, i ara ja també amb Vox– encara els passa factura. El PSC podria ara enfortir àmbits dels quals havien estat puntals abans de l’onada repressora i que estan encara amenaçats: el model educatiu, la defensa de la llengua, TV3, la lluita contra la pobresa energètica... Si es limiten a esperar el cansament independentista sense buscar-hi l’entesa, renunciaran a fer país. Si l’independentisme ha de ressituar-se, també el PSC, superant el temor de ser criminalitzat per la dreta només pel fet d’asseure’s a la taula de diàleg amb el govern de Torra, per exemple. Si s’inhibeixen un altre cop, contribuiran a allargar el conflicte i potser a crispar-lo, que és del que viuen Cs i el PP.