Per una renda digna

La limitació i infradotació dels nostres recursos econòmics és reconeguda i destacada quan s’analitzen aspectes com el de la renda bàsica universal de Catalunya, una prestació dissenyada per substituir tota la resta i que vol reduir les desigualtats socials. És un projecte, encara ara, de ciència-ficció que té els seus detractors (tots aquells que diuen que és massa cara i que comporta un desincentiu per treballar) i els seus defensors (entre els quals hi ha Stephen Hawking, Mark Zuckerberg, Elon Musk o Jeff Bezos). La setmana passada, se’n presentava un estudi econòmic amb la presència de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, que posava sobre la taula que la limitació més immediata són els diners. 7.700 milions d’euros anuals, concretament. Oriol Amat, coautor del treball Renda Bàsica Universal: Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social, reconeixia que aquesta prestació “no es pot pagar a mitjà termini” malgrat que va animar a continuar “avançant en una política de rendes com a sistema per reduir les desigualtats a la societat destinant més recursos”. Els autors apunten que el cost de la prestació seria assumible si es financés amb un augment de l’IRPF a un tipus únic nominal del 49,57%, eliminant els mínims personals i fent que les persones amb rendes més baixes (entre el 60 i el 70% de la població) tributessin menys. Com dèiem, ara per ara ciència-ficció.