A la tres
I vinga unitat!
Això de la unitat estratègia de l’independentisme, ja es veu (és una ironia, no es confonguin) que cada vegada va a més. I ahir en vam tornar a veure una mostra a la mesa del Parlament de Catalunya, on JxCat i ERC van tornar a votar diferent en relació amb la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposava aixecar la suspensió de la famosa declaració d’independència del 10 d’octubre del 2017. JxCat i ERC, que tenen majoria a la mesa, no es van posar d’acord. I mentre que els primers van votar a favor de tramitat la ILP, l’abstenció d’ERC i els vots en contra de Ciutadans i del PSC van servir per tombar la iniciativa. Fantàstica, aquesta unitat d’acció que tots reclamen però que a hores d’ara ni hi és ni se l’espera. ERC diu que es van abstenir per una raó tècnica (si ho vaig entendre bé, perquè una declaració d’independència supera el marge de competències de l’Estatut), mentre que JxCat troba que això no és cert, i que al Parlament s’hi ha de poder debatre qualsevol cosa. La qüestió, em sembla, és que Ciutadans i el PSC –les altres dues formacions presents a la mesa– ahir (ahir també) s’hi devien fer un bon tip de riure, veient la unitat de l’independentisme. No hi va ser el 30 de gener del 2018 quan s’havia d’investir Puigdemont president i Torrent va suspendre el ple; van actuar diferent quan el jutge Llarena va obligar a suspendre els diputats processats (els uns no acceptant-ho, els altres delegant el vot en un company); les discrepàncies entre ells han mantingut aturada la reforma del reglament que hauria de permetre investidures a distància i, és evident, la no unitat estratègica va dur també no només a la impossibilitat de cap llista unitària sinó a tirar-se els plats pel cap en veure els pactes postelectorals que s’han fet després de les municipals. Fins i tot en la possible investidura de Pedro Sánchez, es veuen dues unitats estratègiques (és una ironia, també) ben diferents: els uns pregonant el no, i els altres, l’abstenció. N’hi ha tanta, d’unitat estratègica, entre les formacions independentistes, que a hores d’ara no en tenim una, d’unitat estratègia. En tenim dues. O tres, o quatre. Cansa, tanta unitat (no s’enganyin, és una altra ironia).