Elits i democràcia

La can­di­da­tura Eines de País ha gua­nyat clara­ment les elec­ci­ons a la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona i també ha col·locat gent en altres cam­bres del país. Sens dubte ha estat una sor­presa, pot­ser per a la mateixa can­di­da­tura, i sobre­tot per als can­di­dats de les elits tra­di­ci­o­nals de la Cam­bra (i de l’empre­sa­riat) així com per als ideòlegs (intel·lec­tu­als orgànics) d’aques­tes elits, que ho han des­crit com un “veri­ta­ble xoc”.

Aquests ideòlegs es pre­gun­ten com és que ha pas­sat això, i donen una res­posta evi­dent en una democràcia: els poten­ci­als votants de les elits tra­di­ci­o­nals de la Cam­bra no varen anar a votar de manera sufi­ci­ent, al con­trari que els de la can­di­da­tura gua­nya­dora. Es pre­gun­ten per què va pas­sar, i són curi­o­ses, i pro­fun­da­ment anti­de­mocràtiques, les raons que donen. La prin­ci­pal és que es va can­viar el pro­ce­di­ment de votació en un doble sen­tit: es va per­me­tre el vot electrònic i, a més, es va posar fi al sis­tema tra­di­ci­o­nal d’elecció que con­sis­tia a pac­tar prèvia­ment, entre les elits de la Cam­bra i de l’empre­sa­riat, els can­di­dats que aca­ba­ven gua­nyant. Com que ara han anat a votar més empre­ses peti­tes i autònoms i hi havia dife­rents can­di­da­tu­res no pac­ta­des, s’ha produït un altre resul­tat. La con­seqüència ha estat que les elits tra­di­ci­o­nals han per­dut, i per això aquest nou pro­ce­di­ment no els agrada i el fan cul­pa­ble de la seva der­rota. En cap moment reco­nei­xen que, tot i que el nivell de par­ti­ci­pació con­ti­nua essent baix, ha estat molt supe­rior al que era tra­di­ci­o­nal­ment en aques­tes elec­ci­ons i, per tant, rela­ti­va­ment més democràtic. Al con­trari, s’atre­vei­xen a dir que l’estratègia que ha seguit Eines de País “és per­ju­di­cial per a la democràcia” i fins i tot es pre­gun­ten “com es pot fre­nar aquesta estratègia anti­de­mocràtica”. I els ideòlegs ens par­len d’una supo­sada lite­ra­tura acadèmica segons la qual certs acti­vis­mes soci­als a vega­des no són bene­fi­ci­o­sos per a la democràcia. Es refe­rei­xen a “la seva democràcia” i només se’n recor­den quan per­den.

Perquè la democràcia sig­ni­fica que cada per­sona té un vot, inde­pen­dent­ment del seu esta­tus social, i en aquest cas, que cada empresa (gran, mit­jana, petita o molt petita) també té un vot. O no? Pot­ser això és només quan els convé o quan els afa­vo­reix? Sem­bla que les elits i els seus ideòlegs pre­fe­rien la situ­ació ante­rior, en què anava a votar molta menys gent i els ele­gits eren pac­tats ante­ri­or­ment entre les elits de les grans empre­ses. Un sis­tema que recorda molt, sal­vant les distàncies, la xacra que va repre­sen­tar el caci­quisme en l’època de la pri­mera res­tau­ració borbònica.

A més, en la línia del naci­o­na­lisme espa­nyol més radi­cal, també afir­men que això intro­du­eix una nova frac­tura, per­ju­di­cial, en la soci­e­tat cata­lana. En aquest cas, segons ells, entre les peti­tes empre­ses i les mit­ja­nes/grans. No deu ser, més aviat, que fins ara les grans empre­ses i les seves elits feien i des­fe­ien segons els con­ve­nia a la Cam­bra i ara veuen que aquests pri­vi­le­gis se’ls poden aca­bar?