Deliri

Jordi Casa­no­vas, el dra­ma­turg que tan bones hores de tea­tre ens ha donat, pre­senta aquest Grec 2019, el fes­ti­val d’estiu que ja ha arren­cat la seva pro­gra­mació a Bar­ce­lona, Valen­ci­ana (La rea­li­tat no és sufi­ci­ent). Un espec­ta­cle que beu del tea­tre docu­men­tal i que grata en tres eixos que van mar­car els anys 90: el crim de les noies d’Alcàsser i l’explo­tació mediàtica que se’n va fer, els exces­sos del man­dat d’Edu­ardo Zaplana, i la línia d’oci que es va moure amb l’eti­queta de la “Ruta del Baca­lao”. Casa­no­vas parla de deliri, més que dels exces­sos que va supo­sar aquest viure sense dor­mir.

Toni Gomila, un altre dels bons bons, hi pre­sen­tarà Ros­toll cre­mat, on en aquest cas ens parla de Mallorca, de com ha aca­bat trans­for­mant el turisme els mallor­quins, ja sigui que tre­ba­llen al sec­tor o que sen­zi­lla­ment con­vi­uen amb els exces­sos del turisme. Seríem davant d’un altre deliri.

Aquest fris sobre el pre­sent als Països Cata­lans l’arro­do­nirà Sol Picó i la banda Cha­picó, que por­ten Ani­mal de séquia, una explo­ració en la cul­tura popu­lar del País Valencià que també es fixa en l’evo­lució de la tra­dició.

N’he par­lat amb tots tres, en con­versa a les bibli­o­te­ques, i les seves parau­les i refle­xi­ons em res­so­nen i pro­jec­ten ara que tenim un altre exem­ple de deliri en forma de foc fores­tal des­me­su­rat i devo­ra­dor. Com passa sovint, la velo­ci­tat que ha aga­fat el nos­tre temps genera retards. El més urgent, apa­gar l’incendi, tapa un debat més de fons. Quin país tenim, quin país hem fet? I el debat que ofe­reix al Prin­ci­pat aquest incendi, el per­met d’una manera més agra­da­ble, allu­nyada de la tragèdia, l’esce­nari. En tot cas el deliri seria el fil que uneix cada un dels plan­te­ja­ments. Com hem can­viat, i què estem dis­po­sats a can­viar en les nos­tres pràcti­ques i vides per cor­re­gir aquest pre­sent més aber­rant, amb una eco­no­mia extrac­tiva, que buida ter­ri­to­ris i en satura d’altres, i on el diner, i un canvi de valors bru­tal, ho cap­gira tot. L’incendi de la Ribera d’Ebre, deia Roser Ver­net, coor­di­na­dora de Pri­o­ri­tat, el pro­jecte que pensa i repensa un Pri­o­rat amb pai­satge cul­tu­ral agrari patri­moni de tots, cos­tarà d’extin­gir, però fa anys que s’estava pre­pa­rant.