A la tres
Tajani & Puigdemont
Segueixo amb molt interès (perquè és indubtable que en té) aquest estira-i-arronsa entre el president Puigdemont i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Tajani i Puigdemont (i el també indomable advocat i crispeter Gonzalo Boye) mantenen una pugna pública sobre un fet obvi, i és que Puigdemont, Comín i Junqueras són eurodiputats del Parlament Europeu i que, tal com ho reconeixia el mateix BOE (el mateix butlletí oficial de l’Estat espanyol!), tenen tot el dret a asseure’s al seu escó d’eurodiputat. Tajani (que ja s’imaginen vostès que no deu pas haver rebut cap mena de pressió del govern espanyol) se’n renta les mans i diu que els eurodiputats catalans no podran ser en la sessió constitutiva del Parlament perquè “sembla que els seus noms no estan en la llista d’electes comunicada oficialment al Parlament Europeu per les autoritats espanyoles”. Caram. I jo em pregunto: i quin és el paper del president del Parlament Europeu? Voleu dir que no és el de defensar els drets dels seus diputats electes? I el de picar la cresta al govern espanyol per les martingales juridicojudicials que està fent? Avui –i sobretot demà– milers de catalans viatjaran cap a Estrasburg per manifestar-se a les portes del Parlament demanant que, als eurodiputats independentistes, se’ls deixi exercir el seu càrrec. Ho demanaran milers de catalans, una vuitantena de diputats europeus també ho han exigit, i divendres ho feien 23 membres de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa. I, mentrestant, la premsa espanyola (que ja saben vostès que mai intoxica) fa càbales dient que Puigdemont es debat entre ser o no a Estrasburg i exposar-se al fet que una nova euroordre, ara en jurisdicció francesa, posi en risc la seva batalla judicial. Soc dels que penso que Puigdemont fa més feina campant lliure que no pas detingut, i que no hauria de córrer riscos. Però coneixent-lo, i coneixent els precedents –no seria el primer cop que es posa en risc–, no m’atreviria a dir si hi serà o no. En tot cas, hi sigui o no, la manifestació de dimarts, em sembla, tant o més que de suport a la seva causa, és, sobretot, de denúncia del que estan fent Tajani i els seus. Una crida perquè Europa no sigui com Espanya.