Oh, Europa!

Europa ja no ens emmiralla, més aviat ens decep. Cada cop hi ha més col·lectius i ciutadans europeus que sempre havíem confiat en el continent i les seves institucions com a bressol dels valors democràtics, socials i d’acollida. Però van de baixa i força.

La candidatura que encapçalava Carles Puigdemont va obtenir 987.149 vots a tot l’Estat, amb més de 38.000 suports fora de Catalunya. Per la seva banda, la que encapçalava Oriol Junqueras, 733.401 vots a Catalunya i fins a 1.257.484 a tot l’Estat. Els deixaran fora del Parlament Europeu i el seu cas no figura en les converses per presidir la Unió Europea entre el socialista Frans Timmermans i el popular Manfred Weber. I això que Junqueras és el candidat dels partits europeus de l’Aliança Lliure. Els vots dels ciutadans de l’Estat que han estat exclosos no els ocuparà i Estrasburg viurà la protesta de catalans que no ens sentim atesos per aquesta Europa. L’acte de demà a Estrasburg no batalla per percentatges de producció d’un determinat producte agrícola o ramader, sinó per drets fonamentals de les persones que seran desatesos pel Parlament Europeu.

La capitana del vaixel Sea Watch 3, Carola Rackete, ha estat detinguda per dur al port desenes de refugiats recollits al mar, abandonats per les màfies migratòries. Lliçó d’enteresa, la d’aquesta jove de 31 anys alertant de la desastrosa política d’acollida europea. Òscar Camps, el capità de l’Open Arms, va fer salpar el seu vaixell la setmana passada saltant-se la prohibició de Pedro Sánchez de recollir persones al Mediterrani. Avui ja és al capdavant del vaixell viatjant fins a Sicília per pujar a bord per si els Carabinieri els detenen. Seguirà el rumb de Rackete, ens temem.

L’Europa abans admirada se’ns cau de les mans i ni Dagoll Dagom ens arrencaria un somriure recordant el seu programa d’humor sobre els tòpics del continent. Els catalans patim, protagonitzem i alertem de la seva pèrdua de solidaritat i d’esperit democràtic, precisament perquè som europeistes.