Extrema dreta

Sabeu què vol dir extrema dreta? Segons el dic­ci­o­nari és: “Tendència radi­cal extre­mada dins una línia política de dreta.” Però els qui ja hem vis­cut un munt de dècades, sabem ben bé què vol dir: la supe­ri­o­ri­tat dels blancs sobre els altres tons de pell; el pen­sa­ment únic: dis­cre­par està cas­ti­gat per la llei; la teva religió és l’única autèntica, i les altres són falòrnies que només creen ter­ro­risme; el teu país és més pròsper i millor que qual­se­vol altre; les rela­ci­ons sexu­als només poden ser entre home i dona i mit­jançant una cerimònia pública; dis­cre­par de les ordres de l’auto­ri­tat només vol dir delin­quir; la soci­e­tat està for­mada per esta­tus, i al cap­da­munt hi ha la veri­tat i la resta s’hi ha de doble­gar, de grat o per força; els homes són supe­ri­ors a les dones, la missió de les quals és parir cri­a­tu­res i obeir els homes.

El pen­sa­ment únic. I el mal és que està crei­xent arreu. El cas de l’Estat espa­nyol és para­digmàtic, perquè, quan va morir el dic­ta­dor, els hereus van deci­dir, amb el suport de l’exèrcit, que el fran­quisme no havia mort, si bé calia adap­tar-se als temps i fer una democràcia, més apa­rent que real. Com si no hi hau­ria pre­sos polítics i exi­li­ats? Per resol­dre el “pro­blema catalán” ha de ser per la força.

La Cons­ti­tució té molts forats anti­de­mocràtics, com ara l’ominós arti­cle 2, que diu: “La Cons­ti­tución se fun­da­menta en la indi­so­lu­ble uni­dad de la Nación española, patria común e indi­vi­si­ble de todos los españoles, y reco­noce y garan­tiza el derecho a la auto­nomía de las naci­o­na­li­da­des y regi­o­nes que la inte­gran y la soli­da­ri­dad entre todas ellas.” La redacció ja fa ferum de cosa ajurídica, perquè el con­cepte “pàtria” és sen­ti­men­tal i no jurídic. La indis­so­lu­ble és aque­lla que va dei­xar anar Por­tu­gal, que va rega­lar la Cata­lu­nya del Nord als fran­ce­sos i Gibral­tar a Angla­terra.

No hi ha dubte: el dic­ta­dor ho va dei­xar tot “atado y bien atado”. En tenim constància.