Globalització

Compro en un supermercat uns filets de peix blanc, panga, segons l'etiqueta. Com que el nom no em sona gaire, rellegeixo l'esmentada etiqueta i faig un descobriment geogràfic: «criado en Vietnam». És curiós, les dues armilles plenes de butxaques que tinc han estat confeccionades al Vietnam; tres dels meus pantalons de vellut són fets a la Xina; l'objectiu que més utilitzo amb la meva càmera, d'una primera marca i d'una qualitat òptica immillorable, és fet a Tailàndia, i el sintonitzador de la TDT que vaig instal·lar al televisor convencional, i que em permet gravar directament els programes en un llapis digital, és fabricat a la República Popular de Corea. És clar que, ben mirat, la majoria d'electrodomèstics i d'aparells de ràdio i televisió de marques reconegudes, marques alemanyes, holandeses i nord-americanes, per exemple, provenen de la Xina. La llegenda Made in China és present en cinquanta mil productes escampats arreu del món. La Xina guanya la partida a tots els seus competidors de la zona, cosa que, ateses les dimensions d'aquest superpoblat país, no té res d'estrany. I el més sorprenent, en un bon nombre de casos, són els preus. No fa gaire, en un d'aquests establiments de material xinès regentat per xinesos, on tot és baratíssim, vaig comprar una lot, una llanterna de piles d'última generació: en lloc de la tradicional bombeta, la seva font d'il·luminació són els leds, dotze leds que emeten una llum blanca encegadora. Doncs, tot i la seva, diguem-ne, modernitat, només en vaig pagar un euro amb cinquanta. S'hi han de guanyar la vida, resumint termes, el fabricant, el transportista i el venedor. Quants diners n'obté, cadascun d'ells, si el preu final és un euro i mig? Se'm dirà que el que és important és la quantitat de llanternes que es venen als cinc continents, i que si el preu és tan exigu, per alguna cosa deu ser. El meu problema és que, en qüestió de negocis, no hi entenc res. Només sé veure quan un producte és car o és barat, i sembla que amb això no n'hi ha pas prou.