Carola

La documentalista xilena Carmen Castillo m’explicava recentment que ha enllestit un film en què fa present com l’ambaixada francesa a Santiago de Xile va convertir-se en el refugi de centenars de persones després del cop d’estat de Pinochet del 1973. Em va comentar que, en contrast amb la fascinació existent pel mal, s’han de vindicar els gestos que, com ara els dels diplomàtics francesos que van salvar les vides de tants de xilens, fan possible creure en la bondat i la dignitat humanes. El documental de Castillo, produït per una televisió francesa i encara pendent d’emissió, pràcticament coincidirà en el temps amb Santiago, Itàlia, que Nani Moretti ha dedicat a l’ambaixada italiana, on també van poder-s’hi refugiar nombrosos xilens a l’inici de la dictadura pinochetista procurant la seva sortida del país per tal que fossin acollits a Itàlia. Ella em va dir que el film de Moretti, que no té data d’estrena entre nosaltres, ha sigut molt ben rebut a Itàlia, i hi va afegir que potser es deu al fet que hi ha italians que volen recordar que el seu país ha tingut bells gestos solidaris que contrasten amb la realitat actual. I és així que, és clar, vam parlar de Carola Rackete, que feia poc havia estat arrestada a Lampedusa per conduir un dels vaixells que intenten salvar la vida dels que s’ofeguen en el mar.

En vam parlar celebrant la seva dignitat excepcional, però també amb el convenciment que, siguin més o menys actives, hi ha moltes persones a Europa que creuen que les normes, les lleis a les quals tan sovint s’apel·la, no estan per sobre dels drets humans, que, assumint-los, fan que es rescatin persones que, fugint de guerres i de misèries, haurien de trobar un acolliment entre nosaltres. Si, en contra del nihilisme i la impotència, hi creiem, donarem espai i durada als gestos morals que restitueixin la dignitat humana. Carola Rackete va ser rebuda a Lampedusa amb miserables crits racistes i masclistes, que són la manifestació grollera de la mateixa barbàrie exercida per tants de polítics europeus. Però no només ells existeixen. Hem de creure més en l’existència d’aquell instint moral que reconeix com a semblants aquells en perill a causa de tant de mal que, certament, també existeix.