Ser bona persona

L’assetjament escolar sempre ha existit. Ara hi posem noms en anglès i sembla que hàgim descobert qui sap què. Però des de sempre que hi ha hagut nens que han estat intimidats, violentats, humiliats i agredits. Pel sol fet de ser gras o prim, per portar ulleres o tenir les dents grans, per ser massa espavilat o per no ser-ho tant, per ser alt o per ser baix, per ser nena o per ser nen, per ser d’una altra raça, per ser massa femení o massa masculina, o simplement perquè un altre company decideix que ha de ser aquell. Ara parlem de bullying però abans en dèiem “coses de nens”. Aquí vam cometre el primer error. No detectar que el problema podia anar a més. I ara l’assetjament a menors per part d’altres menors ha mutat i és més perillós. Les xarxes socials hi han contribuït de manera decisiva i han provocat que allò que fa uns anys estava circumscrit en l’entorn escolar ara es converteixi en assetjament les 24 hores del dia. Un estudi de Save the Children determina que vuit de cada deu menors catalans són ciberassetjats. I afirmen que la violència virtual és tant o més perillosa que la violència física. Les xifres fan feredat. Però de res en fem de posar-nos les mans al cap. Tots tenim fills, nebots, nets, fills d’amics... amb els quals podem interactuar –estem obligats a interactuar! Tots podem contribuir a fer que els nens i nenes del nostre entorn siguin futures bones persones. Perquè, què hi ha més important que això?