Això de l’anomenat procés s’ha acabat

Tararí, tararí, tot té el seu principi i la seva fi. La batalla pel control del territori ho ha dinamitat tot. Arriba el temps de les casernes d’hivern. Fa una calor que espanta, i la calor sempre atordeix, confon, però el fred que glaça la sang ja s’albira i cal estar amatent. La intendència de caserna mana tornar al ranxo infecte de la pasterada, vòmit més que menjar. Torna la vella política d’autonomia, que no ha marxat mai, el tacticisme de partits, l’estratègia miop de destruir el rival en comptes de sumar amb l’amic. Només queda un consol; morirà el mal anomenat procés i amb ell els inventors de noms que emmascaren incapacitats polítiques, però allò que és important, l’anhel de llibertat de la gent, pur, sense etiquetes, romandrà intacte.