Cromosoma X i la llibertat

Per un minúscul cromosoma en el meu ADN soc un home i no una dona, i tot i que durant la història de la Humanitat, i en l’actualitat també, s’hi han comès moltes injustícies, excessos, violències i dominacions terribles, a partir d’aquesta mínima diferència entre humans, la tendència és a reduir-ne la importància, acceptar que no és una diferència fonamental, que un o una pot trobar-se legítimament en contradicció amb aquesta loteria cromosomàtica, sentir-se, vestir-se i expressar-se com li doni la gana i, si cal, decidir sotmetre’s a la tecnologia mèdica per canviar de sexe i ser el que un o una sent que ha de ser. Fins i tot les lleis i el sentit comú actuals fan omplir de manera paritària les llistes electorals amb humans de cromosoma XX i humans de cromosoma XY, per tal de naturalitzar la presència pública d’uns i altres. Bé. La llibertat està guanyant terreny al cromosoma. Avui gairebé ningú utilitza l’espai públic per llançar discursos contra la igualtat de sexe o el dret a escollir-lo, o per enaltir les seves diferències i limitar-ne els drets a un col·lectiu o un altre, i això que no fa ni cent anys que, pel fet d’haver nascut amb una determinada composició genètica, no podies anar a votar amb la resta de ciutadans.

En canvi, pel que sembla, he nascut espanyol, o espanyola, i això, ai caram, sí que no es pot canviar. Les fronteres dels països i la seva constitució com a estats no responen a la lògica de l’evolució natural des dels orígens de la vida a la Terra, però els estats, sobretot alguns estats, actuen com si fos així. I, el que és pitjor, les veus suposadament demòcrates i progressistes que haurien d’apostar per la llibertat d’elecció individual i col·lectiva i per la fi dels dominis d’uns contra uns altres, s’alineen ràpidament amb els fonamentalistes de la nació i la seva indissolubilitat. Els catalans poden escollir què volen ser? Poden sotmetre’s a una operació de canvi d’estat? Ni parlar-ne! Els progressistes de Podemos, els únics sufragistes que quedaven a Espanya en defensa del vot d’autodeterminació dels catalans, ja hi han tornat a renunciar sense massa dramatisme en la seva negociació per aconseguir alguns ministeris amb el PSOE. El cromosoma nacional espanyol guanya a la llibertat, mentre els caps de suro locals es barallen per una diputació com si els hi anés la vida. Ai, companyes...