Els Beatles i la història

De tant en tant, es parla de la importància de la història en l’actualitat i, vertaderament, és un debat rellevant. Se sol comentar que si el que va passar fa uns anys justifica o no els camins que es volen emprendre d’ara endavant, de manera individual o col·lectivament. I es discuteix que si el que ens han explicat són mites prefabricats, exagerats o veritats indiscutibles. I, sovint, es posa en dubte si els fets són interpretables, quines són les causes i les conseqüències de cada esdeveniment. Sobretot, uns dels comentaris habituals és què és històric, si aquest dia o aquell altre ho són o no, quan realment tots els dies són, per se, històrics; el que es vol emfatitzar, evidentment, és que hi ha dies determinants, especials i que poden ser un punt d’inflexió per al futur.

La història té l’etiqueta de ser feixuga, de ser avorrida, de no enganxar l’audiència. I, alhora, de no servir per a gran cosa –quan vaig estudiar història, la pregunta del milió que ens feien als estudiants era “i què fareu després d’acabar la carrera?”, amb certa condescendència i compassió–. I aquí recau la tasca de la divulgació, de transmetre amb passió i rigor fets que van passar i que són interessants i inspiradors. Per exemple, en català tenim tres revistes importants com L’Avenç, Sàpiens i El Món d’Ahir que fan una feina de difusió de la història amb qualitat.

Ara, un dels grans debats és com preservar el llegat d’una persona, d’un moviment, d’un col·lectiu, d’un espai. Com es pot evitar l’efecte mausoleu? És a dir, què es pot fer per no caure en l’avorriment, en la veneració acrítica, en l’aplaudiment o l’odi etern? Precisament, la gràcia de mirar-nos el passat des del present és rellegir, fer noves lectures, treure la pols a mirades potser caducades, revisar, donar contemporaneïtat a un passat que no ha de ser remot, sinó memòria viva, útil per a l’immediat. Aquest és, sens dubte, un dels grans reptes dels que tracten material històric: connectar amb els nous públics i que la història interpel·li la gent d’avui. I, si aquesta feina és un far per a les properes generacions, senyal que la feina és magistral. I, segurament, calen exemples. De llocs on es fa bé la tasca de preservar i donar valor als llegats n’hi ha molts (tots imperfectes i tots amb la necessitat de repensar-se), però voldria destacar-ne un de simple, memorable i fàcil d’entendre: The Cavern.

Va ser a The Cavern, a Liverpool, on els Beatles van despuntar, on entre l’any 1961 i 1968 van tocar 292 vegades i on va canviar la història de la música per sempre. Sí, és un pub llegendari. I podria ser senzillament això, un lloc convertit en una romeria de mitòmans i curiosos visitant el local. Doncs no, no és només això, ja que per descomptat, posen en valor el pas dels Beatles i d’altres grups històrics que hi han tocat, però si entres al pub qualsevol dia, se’t posarà la pell de gallina imaginant el que hi va succeir a principis dels seixanta, però t’hi pots trobar músics d’avui que segueixen fent música i girar la roda. És molt senzill i molt difícil alhora, la millor manera de posar en valor la història és que segueixi viva.