Més llum, més llibertat

Amb la capacitat inesgotable per imaginar iniciatives engrescadores que cada any tornin a impulsar l’ànima sobiranista per la Diada, excursionistes i escaladors d’Artistes de la República i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, amb la implicació de l’ANC i Òmnium Cultural, il·luminaran la propera nit del 10 a l’11 de setembre cent trenta-una agulles del massís de Montserrat per recordar els cent trenta-un presidents de Catalunya i reclamar llibertat. “Llum i llibertat” és el nom amb què han batejat la iniciativa i sembla pensat expressament per superar les ensopegades que la classe política ha protagonitzat aquesta setmana a escala catalana i a escala estatal. La llum que ha faltat damunt les cúpules d’alguns partits per poder entendre decisions que ens acosten més al desori que no pas a la llibertat. Ho advertia als socis de govern amb totes le lletres el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, indignat amb la decisió de Junts per Catalunya de cedir la presidència de la Diputació als socialistes: “Res no serà igual a partir d’ara.” I la mateixa nit ho matisava resignadament al Punt Avui TV Dionís Guiteras, candidat fallit dels republicans a presidir la tercera institució del país; malgrat tot “no hi haurà més remei que reconduir les coses”. De revertir, el verb preferit dels darrers dies, s’ha passat a reconduir, de la mateixa manera que del xoc de trens s’ha acabat passant al canvi d’agulles, perquè allà on els partits independentistes abans hi veien unilateralitat ara es conformen a entrellucar-hi només diàleg. L’inexplicable –o inexplicat– pacte entre JxCat i el PSC ens deixa als ciutadans amb un pam de nas, incapaços d’assimilar un altre episodi, aquest a escala espanyola, que manté encallada la formació d’un govern d’esquerres que potser podria aportar una mica d’esperança a la solució política per al conflicte català. Pedro Sánchez intentant imposar a Pablo Iglesias la incorporació de ministres amb més perfil tècnic que polític és un altre d’aquells comportaments foscos que semblen destinats a prendre el pèl als electors.