LA GALERIA
Gandhi i els entrecots
L’independentisme es troba en un atzucac. Bé, dir-ne “carreró sense sortida” és excessiu: deixem-ho amb un ni endavant ni endarrere. Caldria, doncs, qualsevol gest per desencallar-lo... llevat de l’únic que, estupefactes, hem de contemplar: la baralla d’ERC i JxC, amb la CUP sense voler emmirallar-se i els diversos Comuns d’unionistes indolents. I què fer? L’independentisme disposa de dues grans característiques que l’honoren arreu del món llevat d’Espanya i França: l’una, la persistència: 2,3 milions de vots i 1,5 milions en cada una de la mitja dotzena d’eleccions i manifestacions; i, dues, el pacifisme: en els 11-S multitudinaris és llegenda que no s’hi ha trencat ni una ampolla. Com que el “diàleg” amb l’Estat triga com Godot, el referent actual podria ser l’Índia que va alliberar Gandhi, l’home que també i només comptava amb persones i no-violència. El sistema de Mahatma era deixeu que l’agressor faci el que vulgui, sí, però negueu-li la lleialtat i l’obediència; que us pegui i que us tanqui, però sense concedir-li cap prerrogativa sobre vostre. Jordi Cuixart deu ser-hi a prop. Només que ens podríem trobar en una possible contraindicació per a la pràctica pacifista de la meitat del país, i no és cap broma: els entrecots, la reiterada ingesta d’entrecots que habitualment practica el nacional comú. Que contrasta amb la frugalitat amb què es mantenien, el bapu per convenciment i molts dels deixebles del “pare” per necessitat. Pot practicar-se la no-obediència i la resistència passiva sense ser majoritàriament vegetarians com sí que ho eren –i ho són– la majoria d’indis? És compatible que uns quants milers de consumidors habituals de suquets i sarsueles paralitzin el TGV indefinidament? Poden uns quants milers més de consumidors de botifarres picants i de perol ocupar pacíficament les autopistes? Gandhi va encapçalar al llarg de 300 km la marxa de la sal cap al litoral per fer veure als britànics que des d’aquell moment no els en comprarien més (era obligatori) i bullirien la verdura amb aigua de mar. Quin indígena nostrat podria encapçalar els molts de graelladòfags sistemàtics en la iniciativa de no pagar més impostos (és obligatori) per indicar a Hisenda que des d’ara no faran més TGVs inútils perquè ens els gastarem en escoles i hospitals? Mohandas, per a una vida de plenitud i eficàcia, a més del vegetarianisme encara recomanava la castedat; ell mateix, que estava casat, als trenta i pocs va decidir-se pel celibat. Però avui ens quedarem en si botifarres o escarxofes.