Negligència o...

Pocs dies després dels bru­tals atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils de l’agost de fa dos anys, que van cos­tar la vida a quinze per­so­nes, es va saber que l’ideòleg de l’ope­ració, l’imam de Ripoll, Abdel­baki es-Satty, havia estat con­fi­dent del Cen­tro Naci­o­nal de Inte­li­gen­cia (CNI), els ser­veis secrets espa­nyols. De fet, el que es va saber és que tot el que envol­tava aquest imam, el pas per la presó per tràfic de dro­gues, que la poli­cia espa­nyola decidís que no era un objec­tiu pri­o­ri­tari i se centrés en altres imams d’ora­to­ris cata­lans, etcètera, era estrany. Des de lla­vors, les incògni­tes res­pecte a aquest cas són mol­tes. A mi, la que més m’intriga és com van arri­bar a Alca­nar mate­ri­als per fer bom­bes que s’usa­ven només en la guerra a Síria... mate­ri­als que les dife­rents agències de segu­re­tat del món tenen el màxim de con­tro­lats si sur­ten de zona de guerra. Però tor­nem a Es-Satty. Aquests dies, el diari Público està publi­cant només reve­la­ci­ons que posa­rien en evidència que la relació entre l’imam de Ripoll i el CNI era molt més estreta del que pensàvem i, encara més greu, que es va allar­gar en el temps fins... als matei­xos atemp­tats.

És obvi que infil­trar algú en una orga­nit­zació cri­mi­nal del tipus que sigui no és fàcil. Si és de la màfia, l’infil­trat ha d’actuar com a mafiós, si l’infil­tra­ven a ETA o l’IRA havia de pre­pa­rar cot­xes bomba, i si ho feia en una orga­nit­zació giha­dista havia d’anar fins al final. El CNI cer­cava un peix més gros i per això li va orde­nar con­ti­nuar? L’atemp­tat de les Ram­bles i el de Cam­brils no eren pas els que pla­ne­ja­ven. Hau­rien inter­vin­gut just abans dels atemp­tats? O Es-Satty era, per enten­dre’ns, un agent doble i se’ls en va anar de les mans? O, sim­ple­ment, els ser­veis d’intel·ligència espa­nyols van ser negli­gents? Per l’atemp­tat de l’11-M la poli­cia espa­nyola tenia gra­va­ci­ons en què els ter­ro­ris­tes expli­ca­ven què volien fer. Però ho expli­ca­ven en àrab. I les con­ver­ses no es van tra­duir mai. L’Estat espa­nyol és el pri­mer interes­sat a acla­rir tot el que va pas­sar l’agost de fa dos anys perquè, en cas con­trari, l’ima­gi­nari col·lec­tiu dirà, d’aquí a uns anys, que aquest va ser un atemp­tat de falsa ban­dera per atu­rar l’1-O. Sigui això cert o no.