De pati de col·legi

Aquesta és la situació del català. De pati de col·legi. L’informe que presentava ahir la Plataforma per la Llengua sobre l’ús social del català era demolidor: només un 14,6% de les converses als patis dels instituts de les zones urbanes de Catalunya són en català. Òscar Escuder, el president de la Plataforma per la Llengua, que ja he dit en alguna altra ocasió que ve a ser una mena de veu de la consciència de la situació del català, parlava de situació d’alarma. I ho és. Ho és sobretot amb relació al cofoisme oficial que sovint ens pretenen vendre pel que fa a la llengua catalana. Aquesta mateixa setmana, l’enquesta d’usos lingüístics de la població que cada cinc anys fa la direcció general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya concloïa que el model d’immersió lingüística és tot un èxit perquè el coneixement del català es refà i es rejoveneix. Fantàstic. Però la conclusió és que en només un 14,6% dels patis dels instituts de les zones urbanes es parla en català (“els patis són un dels punts principals d’interacció i lleure entre infants i adolescents”, deia Òscar Escuder). A mi em sembla (i ja sé que no en soc cap especialista) que fa anys que ens consolem dient que el coneixement del català creix (només faltaria, perquè s’ensenya a les escoles), però que ens hauria de preocupar molt més el seu ús. Ja no els parlo pas ni dels cinemes o ni del món de la justícia (en què l’ús del català és irrisori, per no dir-ne insultant), sinó de la nostra quotidianitat. El català, deia dies enrere l’informe de la direcció general de Política Lingüística, és l’idioma habitual d’un 36% dels enquestats. I ho considerava en el fons una xifra positiva. A mi m’esvera. Aquesta i la dels patis dels col·legis. Tanta immersió (tant d’adoctrinament que ens acusen de fer) i resulta que les xifres del català són aquestes. Preocupant. No pot ser que això sigui només perquè tenim al davant un estat que de plurilingüístic no en té res i que considera més meritós saber danès que català. Quan l’emergència lingüística és la que és, algú més a banda de la Plataforma per la Llengua hi hauria de dir la seva.