L'improbable contagi grec

Ahir, men­tre l'FMI ele­vava fins a 120.000 mili­ons d'euros la xifra necessària per sal­var Grècia de la fallida, el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, s'esforçava al Congrés dels Dipu­tats per tras­lla­dar a la ciu­ta­da­nia dues idees: que l'eco­no­mia espa­nyola deixa enrere la recessió i que la seva situ­ació no és com­pa­ra­ble a la grega. El pro­blema és que la com­pa­rei­xença de Zapa­tero coin­ci­dia, a més, amb una altra dada nega­tiva: la difusió abans d'hora de l'enquesta de població activa segons la qual durant el pri­mer tri­mes­tre de l'any l'atur ha superat el 20%. L'equip econòmic del govern ha de fer mans i mànigues per ven­dre en clau posi­tiva unes xifres que no paren d'empit­jo­rar (el mateix Zapa­tero admet que l'ocu­pació es refarà més len­ta­ment del pre­vist), però el perill de con­tagi de la dava­llada grega és cer­ta­ment llunyà. La prin­ci­pal diferència és que Grècia té un deute públic equi­va­lent al 120% del seu PIB, men­tre que el deute espa­nyol equi­val al 55,2%. L'altra gran diferència és, tot i la reta­llada de ràting acor­dada ahir per Stan­dard & Poor's, l'alta fia­bi­li­tat que els orga­nis­mes inde­pen­dents con­ti­nuen ator­gant a la capa­ci­tat espa­nyola de retor­nar els crèdits.