La Pantera fa 25 anys

El 14 de març del 1994, ara fa 25 anys, Sony Music va publicar el primer disc d’una jove cantant figuerenca de 19 anys, amb el cabell bicolor, ros i bru gairebé a parts iguals, anomenada Mónica Naranjo . Eren temps de vaques grasses per a la indústria discogràfica, que cavalcava imparable a cavall del CD, un format que llavors semblava definitiu i etern, i que va propiciar milers de llançaments de nous artistes, no perquè les grans companyies conreessin vocacionalment el talent emergent, sinó perquè almenys un entre cent d’aquells joves grups o solistes potser tiraria endavant i podria generar algun benefici. Pels altres 99, millor no preguntar.

Mónica va anar endavant, sempre impetuosa. “La meva primera actuació va ser a la discoteca 600, de Santa Margarida. Tenia 14 anys i ja em veia sortint d’allà a cops de tomàquet. Però els va agradar. I em deien: ‘nena, deixa els estudis, perquè realment serveixes per això’. Tot i així, vaig continuar anant a l’institut, però sempre que tenia una tarda lliure assajava a casa”, explicava Mónica en la seva primera entrevista publicada per aquest diari. Ja es veia llavors que era una lluitadora i que, a més, tenia sentit de l’humor.

Aquell primer disc va tenir una repercussió relativa a l’Estat espanyol, però el 23 d’agost del 1994 es va publicar a Mèxic, porta d’entrada privilegiada per accedir al mercat llatinoamericà, i de seguida Mónica va enamorar els mexicans, els quals van saber apreciar abans que ningú el seu caràcter salvatge i apassionat, una veu de soprano dramàtica i una actitud de diva desinhibida que aviat la van convertir en icona gai. Tres anys després, el maig del 1997, es va publicar el seu segon disc, Palabra de mujer, que la va consolidar comercialment també en aquesta banda de l’Atlàntic, gràcies a cançons com ara Desátame –amb una tornada que potser avui no passaria la prova del: #MeToo: “Desátame o apriétame más fuerte, pero no quiero que me dejes así”– i Pantera en libertad, la cançó que va propiciar el seu bateig com la Pantera de Figueres. En aquests 25 anys, Mónica Naranjo ha fet gairebé tot el que es pot fer en el món de l’espectacle: ha estat actriu, presentadora, divulgadora sexual i jurat de xous de talent, ha publicat molts de discos i també alguns llibres. Després d’haver estat pregonera de l’Orgull Gai a Madrid, Mónica ha llançat un single, Doble corazón, avançament del seu nou disc, Mes Excentricités: Vol.1 Le Psychiatrique, que es publicarà el 27 de setembre i que és el primer volum d’un ambiciós projecte que inclourà també un curt de 15 minuts. A més, Mónica celebrarà a la tardor 25 anys de carrera amb un triple CD recopilatori ple de material inèdit i una caixa amb tota la seva discografia, tots dos titulats Renaissance. La Pantera sempre reneix.