de reüll

La importància del prefix «co»

De les paraules de Rodríguez Zapatero es dedueix que no té ni la més mínima intenció de reformar la llei del Constitucional

El pre­fix co, pro­vi­nent del llatí, sig­ni­fica «ensems amb», «en comú», segons les defi­ni­ci­ons que tro­bem als dic­ci­o­na­ris de l'Enci­clopèdia Cata­lana i de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans. Dues lle­tres a les quals no es dóna més importància. Allò greu és que ho faci algú dels que esta­rien entre la c i la o, com José Luis Rodríguez Zapa­tero. Perquè el pre­si­dent del govern espa­nyol és copartícip de la votació en el Congrés dels Dipu­tats que va donar llum verd a l'Esta­tut, poste­ri­or­ment rati­fi­cat en referèndum pel poble de Cata­lu­nya. I cores­pon­sa­ble que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal esti­gui en la situ­ació que està, amb qua­tre magis­trats amb el man­dat cadu­cat des de fa més de dos anys i una plaça vacant per la mort d'un altre.

Ara, se'n renta les mans. El pre­si­dent espa­nyol no en vol saber res de res. De les seves parau­les es dedu­eix que no té ni la més mínima intenció de refor­mar la llei del TC, com se li demana des de Cata­lu­nya. I defensa la seva legi­ti­mi­tat per dic­tar sentència. Des d'aquí, no s'ha posat en dubte la lega­li­tat de la ins­ti­tució, el que es qüesti­ona, més enllà fins i tot de l'actual com­po­sició, és que un tri­bu­nal, sigui el que sigui, pugui pro­nun­ciar-se con­tra un text que, un cop pas­sats els fil­tres, ha estat vali­dat per un poble. Rodríguez Zapa­tero fa el desentès. Ni tan sols vol moure fitxa per pro­ce­dir a la reno­vació dels mem­bres amb el man­dat cadu­cat i encara menys pre­veu la pos­si­bi­li­tat que aquest es declari incom­pe­tent per dic­ta­mi­nar. Està bé recor­dar que fa tres anys el pre­si­dent espa­nyol va impul­sar una modi­fi­cació per blin­dar la pro­gres­sista María Emi­lia Casas al cap­da­vant de la ins­ti­tució –fins al desem­bre del 2007– i que la pre­sidència no recaigués en mans del sec­tor con­ser­va­dor. Per man­te­nir les majo­ries, sí, per abor­dar els relleus i ajus­tar els magis­trats a la lega­li­tat, no. Aquest és el cri­teri.

Un Rodríguez Zapa­tero en hores bai­xes que no ha tro­bat en la pre­sidència euro­pea de torn el sal­va­vi­des que pre­veia davant la des­gas­tant marea econòmica, veu com l'auto­go­vern de Cata­lu­nya li com­plica, de nou, la vida. O no. La reso­lució unitària que s'apro­varà avui al Par­la­ment té un alt valor simbòlic, però poques pos­si­bi­li­tats que vagi més enllà a Madrid, ni al Senat, ni al Congrés on els soci­a­lis­tes espa­nyols i cata­lans coha­bi­ten en un mateix grup. La reno­vació i la reforma de la llei del TC està en mans del PSOE i el PP, que no la volen. En aquest punt, soci­a­lis­tes i popu­lars coo­pe­ren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.