Investidura i res clar

El primer dia de debat va servir per solemnitzar qüestions òbvies sense aclarir si després de les eleccions del 28 d’abril hi haurà un govern de coalició a Espanya o bé una nova convocatòria electoral.

L’estratègia de Pedro Sánchez és precisament guanyar temps al temps i esgotar fins al vint-i-tres de setembre els terminis de sessions d’investidura. És a dir, de moment no convocar eleccions i esperar que Podem rebaixi les seves pretensions o convèncer Ciutadans que votant favorablement el PSOE es podrà refer. Podem va rebaixar les seves pretensions renunciant que el seu líder, Pablo Iglesias, sigui vicepresident del govern estatal. No sembla que vulguin anar de moment més enllà en les seves rebaixes. Ciutadans ha estat molt radical en la seva negativa dels darrers temps perquè pugui canviar el vot d’aquí a dijous. Ciutadans podria reflexionar el mes d’agost si li convé més que Pedro Sánchez sigui president o bé unes noves eleccions en un moment que la seva quota electoral està anant a la baixa.

A l’actual època democràtica a Espanya no hi ha hagut mai un govern de coalició. No hi ha pas cultura de pacte. A Catalunya, malgrat tots els daltabaixos que han suposat els governs de coalició des dels tripartits fins a l’actual JxCat amb ERC, s’ha demostrat que és possible. A hores d’ara i enmig d’un debat d’investidura es veu difícil un govern de coalició entre el PSOE i Podem. El PSOE està penjat de la socialdemocràcia europea i Podem està penjat d’una esquerra que poc té a veure amb les tesis del socialisme espanyol que pot engolir un Podem d’esquerres.

Res apunta que dijous sigui un dia clau per desencallar la investidura. S’haurà d’esperar als terminis de setembre.