No ens fotem un tret al peu

Fa uns dies Salvador Sunyer, l’ànima de Temporada Alta, em va explicar que una part de la gestió de grans teatres espanyols està en mans d’empreses de Florentino Pérez. No ho sabia, però no em va estranyar. Grates una mica i empreses com les de Florentino (amb el seu nom es defineix una determinada manera de fer) surten arreu. Per això és alarmant que una realitat que tenim consolidada al país estigui ara en perill i això afecti la gent més vulnerable, les persones amb discapacitat intel·lectual. Hi ha un munt d’entitats al país, a cada comarca, que fa més de cinquanta anys que hi treballen. Són les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre que estan participades per usuaris i famílies i que des de llavors han fet una gran feina envers els discapacitats intel·lectuals. Aquestes entitats, nascudes en molts casos perquè els seus fundadors tenien familiars amb aquesta problemàtica, van fer el camí des de la beneficència fins a la constitució d’entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre que han teixit un model d’èxit que ha posat en el centre d’atenció les persones i només les persones. Aquest teixit associatiu forma part de l’ADN català i cal preservar-lo. Per què? Perquè està en perill i l’hi posa precisament el nostre govern. Ara mateix el 98,7%dels serveis els presten aquestes entitats d’iniciativa social, però una nova legislació pot permetre l’entrada d’operadors mercantils que hi veuen una gran oportunitat de negoci. Per a ells, no pas pels discapacitats intel·lectuals. La Unió Europea recomana que els serveis restin fora de la mercantilització, però això està en perill per una llei que prepara el govern català. El no lucre ha de ser condició indispensable. Si entren les operadores ho faran a baix preu i subcontractant, i qui ho patirà seran els discapacitats intel·lectuals. Cal garantir que la modalitat d’acció concertada quedi reservada a les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre. Que el nostre govern no es dispari un tret al peu!