Greta

Greta Thun­berg s’ha con­ver­tit en la cara visi­ble de la mobi­lit­zació dels joves con­tra l’escal­fa­ment del pla­neta. L’ado­les­cent sueca, que va començar amb cam­pa­nyes de denúncia al seu país, s’ha donat a conèixer a la resta del món encapçalant el movi­ment Fri­days for Future per exi­gir als governs mesu­res urgents con­tra la crisi climàtica.

Doncs bé, Thun­berg va par­lar ahir a l’Assem­blea Naci­o­nal fran­cesa con­vi­dada per un grup de dipu­tats de diver­sos par­tits, però el debat va ser boi­co­te­jat per un gra­pat de repre­sen­tants de l’opo­sició de dreta, moles­tos per haver de rebre “lliçons” d’una “guru apo­calíptica”. “L’eco­lo­gia neces­sita experts, no una ado­les­cent mani­pu­lada”, piu­lava un d’aquests dipu­tats crítics. Ningú no dis­cu­teix que són els científics els que han de rea­lit­zar el diagnòstic sobre l’estat del pla­neta. El cas és que ja els han fet, aquests estu­dis, i tots en conei­xem les alar­mants con­clu­si­ons. Cor­res­pon ara als polítics la res­pon­sa­bi­li­tat d’acce­le­rar una tran­sició ecològica que ja és ina­jor­na­ble. Què més ha de pas­sar per pren­dre consciència de la urgència climàtica? Alguna cosa no fun­ci­ona quan, en lloc de sumar esforços per res­pon­dre com cal al des­a­fi­a­ment ambi­en­tal, es fa recaure la indig­nació i la burla sobre una jove que no és res més que un símbol, l’expressió del males­tar d’una gene­ració que lluita pel seu futur. No, el pro­blema no és Greta Thun­berg.