El diable i les enquestes

Falta encara molt per al setembre i, per tant, tot el que es pugui escriure ara pot quedar vell en qüestió de dies o d’hores. Per tant, hi pot haver un nou intent de Pedro Sánchez d’aconseguir la investidura i formar govern amb el vots d’Unides Podem i el suport, mitjançant el vot o l’abstenció, del PNB, Bildu i, sobretot, ERC. Pot passar, però de moment no és aquesta la idea del president espanyol. Si les enquestes no es giren, i cal tenir en compte que les enquestes les carrega el diable, sembla que hi pot haver convocatòria d’eleccions i que per això es va viure el joc dels disbarats a la fallida investidura del juliol. Hi ha molta gent que no ho pot entendre ja que Sánchez tenia aclarida la investidura amb el partit d’Iglesias que li ho permetia tot i unes abstencions garantides dels partits bascos i català. Però el que expliquen veus sempre molt ben informades és que els poders reals de l’Estat, econòmic i fàctic, fan força perquè hi hagi eleccions. Amb quin objectiu? El PSOE en podria sortir reforçat i el PP, també. Rivera ha perdut la confiança que li van donar per fer de partit pont perquè no els ha mostrat, als poders, que sigui seriós. Cs havia de donar suport ara al PSOE i demà passat al PP, els dos partits institucionals del règim del 78. Perduda la confiança en Rivera més que no pas en Ciutadans, veuen en les eleccions l’oportunitat d’empetitir Podem i, de retruc, Vox, que els molesta de cara a Europa. A més, l’economia rutlla. Vet aquí. I per això, i perquè l’independentisme català no tingui capacitat d’influència, ja els va bé esperar una sentència dura del Suprem. Per això els poders també volen eleccions a Catalunya, que les enquestes diuen que seran bones per a ERC. Volen guanyar amb un govern fort del PSOE amb el suport extern del PP. I així, trobar solucions per a Catalunya que un sol partit espanyol no es pot permetre. Solucions per negociar, no per cap referèndum. Tot pot canviar si canvien les enquestes. I repeteixo, les enquestes les (en)carrega el diable.